L’existència humana és plena de dicotomies, de blancs o negres, de decisions i circumstàncies personals que ens defineixen –ni que sigui d’una manera simplista– davant la resta de mortals. Beatles o Stones, Barça o Madrid, peix o carn, de dretes o d’esquerres, casat o solter, home o dona, de lletres o de ciències… Antagonismes plens de matisos que exhibim com a símbol de la nostra identitat. També ens encasellem amb allò que posseïm o que volem. Un Iphone o un Samsung, un BMW o un Renault”, o “jo sóc més de Nike” o “jo sóc més d’Adidas”… Ara, amb la pandèmia, som en una nova dimensió. M’imagino una conversa de bar:
– I a tu, quina vacuna t’han ficat?
– A mi la de Pfeizer -diu l’altre.
– Ah sí? Jo porto la de Moderna. I què tal?
– De conya. Una mica de mal de cap, però res més.
– Ah, doncs la meva em va provocar dolor muscular.
És tot tan tràgic i surrealista que fins i tot ens hem familiaritzat amb els noms de les vacunes. És la nova realitat, i no és pas menor. Que en puguem parlar voldrà dir que som aquí, “tossudament alçats”. Benvinguda la vacuna, i que es digui com vulgui.
Les matemàtiques són una ciència exacta, objectiva, basada en la lògica i el raonament. Les matemàtiques potser sí, però no...
Llegir més
