L’apnea obstructiva del son (AOS) afecta a més del 20% de la població adulta. No obstant això, la majoria de les persones no estan diagnosticades, en tractar-se d’un procés diagnòstic costós i complex. Per a poder avançar en la seva detecció, personal investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), la Universitat de Lleida i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES) han identificat una empremta molecular específica d’aquest trastorn en la sang de pacients amb sospita d’aquesta malaltia. A més, identifiquen una signatura de metabòlits sanguinis capaç de detectar l’apnea del son amb una precisió del 98%.
L’apnea obstructiva del son és un trastorn respiratori que passa quan s’interromp la respiració durant el son. Els efectes immediats generats per aquesta malaltia, inclouen canvis en la pressió sanguínia, hipòxia intermitent, despertessis recurrents i fragmentació del somni. Malgrat la seva alta incidència, la majoria de les persones no estan diagnosticades. Fins al moment, la polisomnografia nocturna és el mètode de referència per a detectar-la. No obstant això, aquest estudi del somni comporta diverses limitacions que limiten el seu ús generalitzat, ja que requereix ser realitzat per personal capacitat en instal·lacions especialitzades.
En aquest treball, co-dirigit pel Grup de Medicina de Precisió en Malalties Cròniques i pel grup Investigació translacional en medicina respiratòria, liderats per Manuel Sánchez, investigador Ramón y Cajal de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida i per Ferran Barbé, director científic del CIBERES i catedràtic laboral de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, i publicat a Biomedicine & Pharmacotherapy Journal, s’han analitzat els metabòlits i lípids que circulen en la sang de 206 pacients d’entre 18 i 60 anys, remesos a la Unitat del Son de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova i l’Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida per sospita d’apnea del son.
Segons explica Lucía Pinilla, primera signant de l’estudi, “analitzem els metabòlits i lípids que circulen en la sang per a tractar de trobar marcadors biològics que ens ajudin a detectar aquest trastorn del son, i ens permetin dilucidar les conseqüències patològiques associades a aquesta malaltia”. En paral·lel, els investigadors i les investigadores van avaluar els canvis en aquestes molècules després de l’aplicació del tractament amb pressió positiva contínua en les vies respiratòries (CPAP), tractament estàndard per a l’apnea del son.
Gràcies a aquest estudi, es va identificar un perfil sanguini compost per 33 metabòlits, principalment lípids i àcids biliars, en pacients amb apnea del son, enfront de pacients sense aquesta malaltia. A més, es va reportar una correlació entre alguns d’aquests biomarcadors i variables pròpies de la gravetat d’aquesta patologia. Les anàlisis van revelar que els nivells sanguinis de 4 metabòlits van proporcionar una precisió del 98% per a la detecció de l’apnea del son. No obstant això, és important destacar la naturalesa exploratòria d’aquest estudi, que requereix ser validat en futures recerques.
L’investigador Ramón y Cajal de la Universitat de Lleida, del CIBERES i responsable del Grup de Medicina de Precisió en Malalties Cròniques de l’ IRBLleida, i últim signant d’aquest treball, Manuel Sánchez de la Torre, indica que “analitzant aquests perfils, trobem una empremta molecular d’apnea del son, que es va veure modificada després del tractament eficaç amb CPAP”. Per tant, “els nostres resultats podrien arribar a representar una potencial eina que contribuiria en el procés diagnòstic de l’apnea del son, i ens permetria conèixer amb major detalli les conseqüències patològiques d’aquesta malaltia”.
