Al menys 117 lleidatans van estar reclosos en presons o camps de concentració franquistes a l’anomenat ‘Gulag de Lleó’, segons revela l’escriptor i historiador vocacional José Cabañas en el seu llibre ‘Convulsions’. Cabañas, que s’autodenomina “activista de la memòria històrica”, ha realitzat una investigació ingent, revisant bona part dels 14.500 expedients penitenciaris dels camps de concentració de Lleó durant la Guerra Civil o la postguerra. L’historiador es va fixar en aquells reus amb noms d’aparença catalana i així va seleccionar 546 presoners de Catalunya, tot i que ha d’haver molts més (de fet, ja ha rescatat un altre mig centenar). Dels 546 relacionats, 308 eren de Tarragona; 121 de Barcelona; 90 de Lleida i 27 de Girona. Pel que fa als lleidatans, cal afegir un altre llistat amb 27 persones enterrades a les fosses comunes del cementiri de Lleó i que van estar al camp de concentració de Sant Marcos.
Molt amable, Cabañas ha facilitat a LA MAÑANA els llistats amb tots els noms dels lleidatans (castellanitzats i amb alguna errada original) i una breu ressenya de cadascú, que apareixen a l’edició en paper d’aquest diari. El llibre Convulsions (Editorial Base) ofereix un dibuix molt complet sobre el destí de centenars de soldats republicans de Catalunya que, després de la batalla de l’Ebre (1938), van acabar en diversos camps de concentració de Castella i Lleó. També aporta ressenyes més àmplies dels presos catalans que van patir els camps de concentració a Lleó, que Cabañas bateja com Gulag “perquè eren camps de treballs forçats, on les condicions eren penoses i moria molta gent a diari”. La majoria dels represaliats naturals o residents a Lleida van patir la especialment atroç Prisión Central de Santocildes, a Astorga (78); a més de 7 presoners i 1 pres a Sant Marcos de Lleó, 2 presoners al camp Santa Ana-La Pajera d’Astorga; un presoner al camp de Casa Ponga de Valencia de Don Juan, i un altre a la Prisión Provincial de Lleó. L’historiador distingeix entre presos preventius o condemnats per tribunals franquistes o detinguts per ordre del governador civil, i presoners, que eren soldats republicans que no van ser jutjats ni condemnats. Els altres 27 lleidatans identificats van ser enterrats en fosses comunes al cementiri de Lleó. Cal destacar que la causa de mort majoritària d’aquests va ser l’aturada cardíaca però, segons Cabañas, això amaga la realitat, basada en execucions i maltractaments.
Sumaris repressius
Aquesta investigació històrica revela que “els sumaris i les sentències són una mostra de la magnitud de la repressió que els insurrectes triomfants van aplicar sobre els vençuts lleials. Contrasta la gravetat de les condemnes imposades pels fets que en les sentències es declaren provats”, segons Cabañas. També hi ha referències puntuals i concises a les represàlies que van patir alguns dels seus parents.
D’aquí la importància de l’aflorament dels seus noms, dades personals, número de sumari i altres informacions amb l’objectiu que surtin de l’oblit. De fet, la majoria no consta en cap registre ni han estat reivindicats per cap entitat de memòria històrica. En molts casos, ni tan sols les famílies en saben res. Segons el recompte de Memorial Democràtic de la Generalitat, només uns 40 catalans van estar en camps franquistes de la província de Lleó.
Paul Preston qualifica la tasca de José Cabañas com a “imprescindible”
José Cabañas (Lleó 1955) va viure a Jiménez de Jamuz fins que es traslladà a 1974 a Barcelona, on es diplomà en Enginyeria Tècnica Industrial. Resideix a Ourense des de 1988 i és cap de serveis de la presó de Pereiro d’Aguiar. La seva vocació per la memòria històrica va sorgir arran de les seves vivències personals. El seu avi matern, un oncle i una quinzena més de veïns de Jiménez de Jamuz van ser assassinats durant la guerra i “encara no sé res del que va passar”, segons Cabañas, que afegeix que “les ferides no estan tancades i el dolor creix entre els descendents dels assassinats, sobretot quan vas envellint i no arriben respostes”.
La seva última investigació ha estat qualificada d’“imprescindible” pel prestigiós hispanista Paul Preston, que ha prologat el llibre. “És un dels historiadors locals sense els quals no sabríem res de les atrocitats comeses en moltes províncies”, escriu l’historiador britànic en el pròleg d’un volum que té el suport del Memorial Democràtic. La presentació de Convulsions es farà abans de final d’any a Barcelona. També ho faria a Lleida si algú el convida o l’interessa. “Estaria encantat”, afirma.
