L’enginyer investigador del CTFC Jaime Coello explica que, en condicions naturals, costa molt trobar aquestes espècies arbòries, ja que “són relativament escasses” i, a més, “aconseguir un tronc sense branques i de certa mida porta molt temps”. Per això, des del Centre treballen per afavorir la plantació d’aquestes espècies en el marc del projecte europeu ‘Life MixForChange’, que té com a objectiu general contribuir a una major resiliència dels boscos mixtos mediterranis davant del canvi climàtic.
Coello detalla que hi ha diferents opcions per promoure aquest tipus de plantacions. D’una banda, es pot fer una plantació exclusiva d’aquestes espècies d’arbres en uns terrenys adequats, però també es pot fer una producció combinada. És a dir, es poden plantar fileres d’arbres d’aquestes espècies entremig o als marges dels camps agrícoles. Finalment, apunta Coello, també es poden promoure aquestes espècies a dins del bosc. “La gestió habitual dels boscos tendeix a fer productes de baix valor afegit, ja que es prioritza la quantitat per sobre la qualitat”, relata.
A més, l’investigador del CTFC explica que el cultiu de frondoses nobles és favorable mediambientalment, ja que contribueix a la diversificació del paisatge i dels ecosistemes. En concret, Coello diu que aquests arbres “fixen carboni a terra, són un refugi per als ocells i la biodiversitat i, a més, fan un filtratge dels lixiviats agrícoles i redueixen la problemàtica dels purins”. En conclusió, “s’aconsegueix un doble benefici, tant econòmic com ambiental i paisatgístic”.
D’altra banda, des del CTFC també asseguren que es tracta d’una activitat rendible econòmicament si es fa un cultiu planificat i ben executat. De fet, les fustes nobles tenen un preu molt superior a la resta de fustes per la seva “alta qualitat tecnològica” i també per “l’exclusivitat”, ja que no se’n troba gaire. Tot i això, Coello avisa que són plantacions que, com a mínim, tardaran trenta anys a treure un rendiment.
La indústria no troba producte local
En el marc del projecte ‘Life MixForChange’, el CTFC ha coordinat l’edició d’una guia que parla dels usos de la fusta de frondoses d’alt valor a Catalunya. En aquesta guia, explica Coello, es posa de manifest les dificultats amb què es troba la indústria que treballa amb aquest tipus de fusta per trobar matèria primera de proximitat. És el cas de l’ebenisteria, la torneria, la marqueteria i modelisme, la fusta estructural, els instruments musicals o la boteria.
En Germán Peraire és ebenista i té el seu taller en una masia de Castellgalí. Treballa només amb fustes nobles i d’alta qualitat i també ha recuperat l’ús d’eines tradicionals per treballar la fusta. Peraire posa de manifest que és molt difícil trobar fusta produïda a Catalunya i creu que seria molt beneficiós, ja que “ens permetria reduir la petja de carboni i podríem fer uns productes més sostenibles mediambientalment i econòmicament”.
Aquest jove ebenista també posa de relleu que està creixent l’interès pels productes artesanals i de qualitat. “És difícil competir amb la gran indústria, però la nostra lluita o esperança és fer-nos un nínxol de mercat oferint un producte de molta qualitat i exclusiu”.
