Incoherència

Sabem que la vida i la condició humana es plena de contradiccions, de vegades som una contradicció continua. Però el que s’espera de les institucions de l’Estat de dret i de les organitzacions és que de la seva praxis es respiri una mica de coherència, és a dir que hi hagi un lligam mínimament lògic i coherent entre el que fan i el que diuen. Hem arribat a un punt que aquesta incoherència o te la prens amb humor o més aviat amb tristesa pel que representa. Una mínima mostra: Diu el Tribunal Constitucional que no s’havia de suspendre l’activitat parlamentaria en el primer període d’estat d’alarma. Bé, es va suspendre a petició del grup parlamentari de Vox. Qui ha presentat el recurs d’inconstitucionalitat del acord? Vox. El que no diu el Tribunal es que ells també van suspendre tots els terminis i la seva activitat en el primer període d’estat d’alarma. Crec que com a mínim podria esmenar-se a si mateix. O no és un òrgan constitucional? Es l’intèrpret de la Constitució, per què va suspendre els terminis? Continuem: el PP en aquell moment va protestar per la suspensió, ara agraeix a Vox la presentació del recurs. Diuen que rectificar es de savis, el que no es de savis es perpetuar-se en el no a tot, sigui el que sigui i peti qui peti.