Jimmy J. Moore: “Amb banda creixen més les cançons i es poleixen moltíssim millor”

José Antonio Jiménez Mur és un músic i professor de Graus que es va donar a conèixer en l’escena a la fi del segle passat quan en 1998 va muntar El Eterno Proyecto, un grup que va estar en l’escena una dotzena d’anys i en el qual també militava la seva germana Raquel. Després d’uns anys de marxa en solitari, estada als Estats Units i l’enregistrament de dos discos aquest músic de Graus està de nou en la seva terra natal i avui (20.00 hores) estrena el seu projecte Jimmy J. Moore com a quartet en el bar multifuncional Epap.
“Amb banda creixen més les cançons i es poleixen moltíssim millor”, afirma a LA MAÑANA el guitarrista i cantant, qui va gravar el seu primer disc homònim de deu cançons a San Francisco amb músics d’estudi i el segon, amb nou temes més en anglès, “ja estava pensant per a desenvolupar amb banda”, subratlla.
Ara Jimmy J. Moore s’embarca en una gira acompanyat per la seva germana Raquel (guitarra i veu), Lluís Boix (baix) i Josep Maria López (bateria), “uns músics estupends als quals conec des de fa molt temps”, assenyala recordant que abans d’instal·lar-se diversos anys a l’altre costat del toll va ser professor de música en L’Intèrpret i el Sícoris. “Com a anècdota puc dir que vaig conèixer a Lluís quan jo estava a El Eterno Proyecto i ell amb la seva banda Superglue”, apunta.
El repertori que esgrimirà en el concert de presentació es fixarà en els dos discos que té publicats i algun avançament de material nou “perquè ja tinc perfilats els temes per a un tercer àlbum”, revela. Entre les versions descarregarà un parell d’alguns dels seus músics favorits: ‘Hey, Hey, My, My’ de Neil Young i ‘California Stars’ de Wilco.
L’estil pel qual es mou es balanceja entre el folk americà i el alt-country, amb pinzellades del rock alternatiu dels 90. Durant la seva estada americana va compartir sessions amb músics de l’escena country-folk i també cartell amb altres artistes d’americana i alt-country. “Allí s’està bé però un temps perquè és un altre ritme de vida i aquí es viu millor”, explica, destacant que “allí no volen versions, valoren molt els temes propis”.