Ho dic amb majúscules: La violència no és justificable. Mai. De cap tipus. Ni la verbal, ni la física, ni la urbana. Ni la virtual ni la terrenal. Tot i que aquests dies hi ha qui ho veu i ho defensa tot com un sinònim, no: la violència és lo contrari de la llibertat d’expressió. La llibertat de paraula és un dret individual i també col·lectiu, un dret democràtic perquè tothom pugui expressar-se lliurement, sense por. Faltar al respecte, desitjar la mort d’algú, amb música o sense, destrossar espais públics, intimidar tothom a cops i a insults, trencar vidres, aparadors, cremar, apedregar, assaltar establiments, intimidar ciutadans i ciutadanes, atiar la por, alterar la convivència ciutadana i sembrar el caos de manera continuada a ritme de kale borroka, això no, no és llibertat d’expressió, és violència. La violència que ocupa aquests dies carrers i ciutats, ras i curt, posa en risc la democràcia. Individus i grups que viuen del sistema anant contra el sistema, amb la cara tapada. La llibertat d’expressió és defensable i desitjable. S’expressa a cara descoberta, va d’arguments i llibertat. La violència és tot lo contrari. Seria bo que tothom ho tingués clar d’una vegada, no?
Aquesta setmana he completat 15 mesos de teletreball, el mateix temps que porten a casa la pràctica totalitat de periodistes...
Llegir més
