Ahir a la tarda, a la Cambra de Comerç de Lleida, vàrem tenir un d’aquells actes que serveix per donar valor i prestigi a una entitat. Una organització és viva quan les persones que hi són al capdavant la gaudeixen aportant el seu gra de sorra d’una manera altruista. Hi ha perfils que n’aportaran més i n’hi ha d’altres que en donaran menys. També alguns ho faran per un breu espai de temps i d’altres hi seran sense posar data a la seva retirada, però ben segur que d’aquests, uns quants, estaran destinats a deixar-hi una petjada perpètua. El d’ahir va ser un acte de reconeixement a una figura que va deixar un gran record a l’entitat i que ens va deixar de forma sobtada, sense avisar, sense poder acomiadar-se i quan feia pocs mesos d’una recentment encetada legislatura a l’ens cameral, amb el nou president Jaume Saltó al capdavant i el seu nou equip de “Connectem Lleida”. El traspàs d’en Josep Maria Rusiñol i Ribes el passat agost del 2019 va colpir durament el teixit empresarial lleidatà, l’escenari polític provincial i la societat civil en general, i després de dos anys d’espera (la pandèmia no ens ho ha permès), ahir li vàrem poder retre el merescut homenatge que faltava.
Amb la inauguració de la sala multiús que hi ha a l’entrada de la Cambra amb el nom d’Espai Josep Maria Rusiñol, es fa un reconeixement a una persona amb una dilatada trajectòria dins el nostre territori. En el cas de la Cambra, sí que és cert que entra al Ple i al Comitè Executiu del President Joan Simó el juny del 1998, però la seva tasca a l’entitat ja hi és present des del 1979, on –gràcies a la seva formació com a economista– exerceix (substituint Antoni Siurana) de tècnic responsable en la internacionalització de les empreses lleidatanes. Les missions comercials inverses que va liderar (especialment les agroalimentàries) en països com Cuba, Sud-Àfrica, els Emirats Àrabs… en són un exemple de la seva activitat inicial. Més endavant, durant la seva etapa directiva, els estudis econòmics, i les seves responsabilitats en fiscalitat i comptabilitat el varen convertir en impulsor de nombroses iniciatives, com la que la Cambra fos membre de ple dret al nou Tribunal Arbitral de Lleida que naixia llavors. A aquesta última se li sumava el seu tarannà mediador i pacificador en la resolució de conflictes.
Fora de la Cambra, en Rusi que és com li dèiem habitualment, destacà per la seva activitat docent a la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida, tot exercint de professor de l’assignatura de Planificació Fiscal. Destacà també com a polític dins el paraigua de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i obtingué nombrosos càrrecs de responsabilitat. En sobresurt la seva vicepresidència a la Diputació de Lleida (del 1991 al 1995), on durant els vuit anys de diputat (del 1987 al 1995) va liderar els aspectes relacionats amb la promoció econòmica i la Hisenda pública. Va crear amb el president Grau l’Organisme de Recaptació de Tributs, clau en la modernització de la institució. I finalment, en l’àmbit professional, era propietari del Despatx Rusiñol i Associats. Aquesta consultoria està especialitzada en l’àmbit tributari, auditor i concursal, i on gràcies al seu prestigi acabaven passant molts casos complexos de nombroses empreses del nostre territori que requerien la seva reconeguda i contrastada experiència. Fet això últim, que també li aportà el seu valor en tasques al Col·legi d’Economistes lleidatà.
Vist des de dalt, amb l’acte que es va fer ahir a Lleida acompanyats de la seva família (la seva esposa Dolors, els tres fills i la resta de família), autoritats, membres de la Cambra i públic assistent, es demostra –un cop més– l’estima que té la Cambra de Comerç de Lleida cap a les persones i el territori. Com bé deia a l’inici d’aquest article, el pas de certs actors en una entitat pot esdevenir-se en efímer o bé es pot convertir en una petjada inesborrable. Les paraules que ahir va dedicar el mediàtic periodista lleidatà Carles Porta durant la inauguració de l’espai, no va fer més que demostrar la majestuosa grandiositat d’una petita persona com era en Josep Maria Rusiñol. La seva pèrdua va atorgar-me a mi la gran responsabilitat d’ocupar el seu lloc a la Cambra, el de vicepresident tercer de l’entitat. No cal dir que va deixar un gran buit i a mi se’m va correspondre seguir una gran feina a feta per ell. Si el relleu s’hagués fet en persona, li hauria dedicat unes paraules d’agraïment, però fent-ho en la seva absència, em veig obligat a dirigir-me en aquest espai. Josep Maria, el teu llegat cameral és enorme, no obstant això, permet que et digui que buscaré la manera de poder igualar-ho. El meu pas per la Cambra treballarà perquè pugui convertir-la en una entitat que aixoplugui tot l’empresariat lleidatà, que l’il·lusioni i que continuï estant a l’altura de l’homenot que vares ser tu durant molts anys.
