El projecte planteja reduir tant els bioestimulants tradicionals que s’utilitzen actualment per millorar la qualitat del raïm i el vi, basats en substàncies com la urea, els aminoàcids o les hormones de la família del jasmonat; com també les molècules que generen una resposta defensiva de les plantes (elicitors), per exemple, els polisacàrids quitosan o laminarina.
Les universitats de Saragossa i Valladolid han desenvolupat noves formulacions amb activitat antifúngica, solubilitat i biodisponibilitat optimitzades, que s’aplicaran al celler de Barbastre Viñas del Vero, de la DO Somontano. Es tracta de resines compostes basades en polímers catiònics de quitina, el segon polímer natural més abundant després de la cel·lulosa, o en dissolvents eutèctics profunds naturals, NADES segons les sigles en anglès, dopats amb diferents espècies bioactives.
Aquest projecte té com a objectiu impulsar la innovació en aquest sector agroalimentari i contribuir a la consecució d’un sistema vitivinícola més respectuós amb el medi ambient. Per garantir el seu compliment, en l’acte també s’ha signat un acord de col·laboració entre el guanyador, la Càtedra AgroBank, les universitats de Lleida i Saragossa, i l’empresa Viñas del Vero.
La càtedra ha rebut set sol·licituds d’arreu de l’Estat en aquesta convocatòria, de les universitats de Saragossa, la Rioja, Còrdova, Extremadura, Carlos III de Madrid i l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia (CSIC).
D’altra banda, la Càtedra AgroBank també ha lliurat el premi corresponent a la millor tesi a la doctora per la Universitat de Còrdova, Irina Torres, pel seu treball sobre l’aplicació de sensors espectrals d’infrarojos per controlar la traçabilitat, seguretat i qualitat dels productes hortofructícoles. Aquest guardó està dotat amb 5.000 euros.
