La fossa comuna que hi ha en funcionament al cementiri de Lleida està desendreçada i al descobert, la qual cosa ofereix mala imatge a un lloc que hauria de ser del tot polit i digne.
La fossa s’ubica al departament de Santa Cecília, el segon més vell del cementiri, i no és més que un gran forat a terra on es van enterrant les restes humanes quan és necessari. De fet, n’hi ha dues zones, ben prop una de l’altra. La primera fossa està ben tapada i protegida amb un tendal i ja fa temps que no s’aprecia cap activitat. Per contra, la segona fossa, la que està en funcionament, resta semidescoberta i molt desendreçada.
El tendal de protecció, que està en males condicions, només cobreix una part de la fossa, de manera que l’interior és ben visible. Allà hi ha unes escales (com les que es fan anar a la resta del cementiri) per accedir-hi i dintre unes eines per foradar i enterrar. Trossos de tendal arrugats i bruts de fang tapen part de les darreres exhumacions. També hi ha vegetació i ahir fins i tot un gran toll d’aigua, segurament per les darreres pluges. I alguna vegada s’ha vist algun ram de flors tirat en alguna cantonada. Tot plagat, la imatge suggereix deixadesa, que en tot cas l’Ajuntament nega.
Al respecte, fonts municipals van informar ahir que la fossa “es troba protegida per una lona i per tanques. Només s’obre quan s’ha de fer alguna inhumació i es torna a tancar”. Tanmateix, el cert és que la fossa (almenys aquesta part) sempre està oberta i no acostuma a haver-hi cap activitat a la zona, tal com ha comprovat LA MAÑANA en les diferents vegades que ha visitat l’indret.
Des de la Paeria, també es diu que “més enllà que la pluja hagi pogut tacar la lona de fang, des del cementiri es vetlla pel bon estat i la seguretat d’aquest espai, perquè compleixi la seva funció amb la dignitat més gran possible”. Malauradament, però, la lona en qüestió està feta malbé de fa molt de temps, amb força subjeccions esquinçades i en aquest estat difícilment es podria desplegar per cobrir tot el forat.
La primera fossa (la part que sí està protegida) es va habilitar el 2018 per acollir les restes dels nínxols afectats per l’enderroc del departament de Santa Cecília, que estava en ruïna i que s’està rehabilitant. Allà es van ficar les despulles dels finats, els familiars dels quals no es van poder trobar o no van voler actualitzar els títols de propietat dels nínxols.
Persones sense recursos
Fa gairebé un any, però, es va obrir una segona zona de la fossa i es van fer millores. Sobre aquesta part, la Paeria va aclarir que “tot i que en aquesta fossa s’hi enterren algunes restes provinents de les exhumacions de Santa Cecília (quan no es localitza ningú de la família, principalment), aquesta no és pas la seva funció principal”. “És la fossa comuna de tot el cementiri i es destina sobretot a enterrar-hi les restes anatòmiques procedents de l’hospital Arnau de Vilanova i també les restes de persones sense recursos ni vincles familiars que han traspassat a la ciutat”, segons van afegir.
Entre ambdues parts de la fossa, el 2018 es va instal·lar un monòlit de marbre, on s’havien de ficar els noms dels finats traslladats des dels nínxols de Santa Cecília, però encara no s’ha fet. En tot cas, al peu del monòlit i hi ha algunes flors i records, que també estan en mal estat.
