La meva germana

Arribar a l’edat adulta i sortir de casa dels pares et dóna una perspectiva que no tens durant la infantesa o l’adolescència, i que et permeten copsar virtuts en els altres que potser abans no veies. En el meu cas, aquesta distància m’ha permès veure com n’és d’important tenir algú que et conegui les fílies i les fòbies sense haver-les d’explicar. Algú a qui no li hagis de donar explicacions de com i perquè et sents com et sents en cada moment. Algú a qui recórrer sempre que tens un problema, per petit que sigui. Algú que, només mirant-te, esclati de riure quan tu estàs a punt, o comenci a plorar abans que ho facis. Són papers que poden cobrir moltes persones però que, en el meu cas, i fins i tot abans de jo saber-ho, fa anys que ocupa la meva germana. Ella és la imatge que em ve al cap quan penso en la lleialtat, i la primera persona que triaria per al meu equip si m’hi anés la vida. Una d’aquelles dones capaces de moure mars i muntanyes per aconseguir el que vol, i també per aconseguir allò que els seus necessiten. El pilar sobre el qual, sovint, s’aguanten moltes famílies. Ara bé, també us diré que és quelcom que no sentirà mai de la meva boca, no sigui cas que ho pugui utilitzar en la meva contra, com a bona germana gran.