El lleidatà Antoni Gelonch, que va estudiar Dret i Farmàcia, apassionat de l’art amb una de les col·leccions de gravats més importants del món i escriptor, s’endinsa en ‘Napoleó. La revolució i els catalans’ en un moment clau de la història catalana, a cavall dels segles XVIII i XIX.
Aquest ‘Napoleó. La revolució i els catalans’ és, explica l’autor lleidatà, el segon volum d’una trilogia que va començar amb Luter. Buscant la veritat, va canviar la història. El tercer, encara sense escriure, tractarà “sobre la crisi intel·lectual al segle XX”. La intenció d’aquesta trilogia és analitzar la societat catalana i buscar les raons que expliquen per què som com som. “La societat catalana pensa que és tolerant i no ho és, perquè no s’han fet debats que són molt importants”, afirma.
En el cas de Luter i la seva revolució dins del cristianisme a començaments del segle XVI, “no vam fer el debat de la Reforma, va haver-hi un tancament de files al voltant de l’Emperador i l’església catòlica i el protestantisme ni es va debatre, com va passar a Europa”. I amb la Revolució Francesa passa el mateix”, els catalans van rebutjar a Napoleó en la seva entrada a Espanya i no van poder evitar continuar sota l’absolutisme de la corona borbònica en lloc d’adoptar les idees il·lustrades que van arrelar a bona part d’Europa, on van poder deixar enrere l’Antic Règim el que va fer més complicada l’aparició d’un nou món més modern que estava liderat per una nova classe social, la burgesia.
Antoni relata que una de les raons principals d’aquesta reacció antinapoleònica i antifrancesa dels catalans va ser la llarga i complicada història ja des del segle IX, però especialment recent durant gairebé tot el segle XVII, “amb guerres constants i ocupació del territori català per part dels francesos”. Així, “quan Napoleó vol portar les llums, es troba la gent en contra”, tot i que “els catalans lluiten contra els francesos no tant per simpatia amb la corona espanyola sinó pel record d’aquest segle XVII; és un rebuig històric”, considera Antoni.
El llibre afegeix altres temes que completen la visió d’aquesta època; entre ells, un del que mai s’havia parlat de manera tan concreta, com és la participació dels diputats catalans del nord, que “van votar l’execució del rei Lluís XVI”, en tot el procés revolucionari. També es parla dels catalans que van participar i van votar en les Corts de Cadis el 1812 o els plans que tenien Robespierre i Napoleó per Catalunya. El primer volia “fer una república tampó per molestar a la corona espanyola” i uns anys després el disseny napoleònic tenia previst dividir el territori català en quatre departaments que s’integrarien en l’Imperi. Un d’ells, anomenat Boques del Segre, que arribaria fins a Tortosa, tenia a Lleida com la seva capital. Tot i així, no hagués estat fàcil, ja que tenien un control fictici, perquè eren forts en pocs llocs i no en el conjunt del territori”. De totes formes, això només van ser plans que després no van consumar-se.
D’aquesta manera, Antoni Gelonch continua amb aquesta nova publicació la seva intensa producció literària dels darrers anys. Fa algunes setmanes va publicar el primer volum de les seves memòries ‘Quan érem lleidatans. Unes memòries no heroiques’, en què relatava la seva infància i adolescència a Lleida i que ha tingut una resposta magnífica entre els lectors, ja que ha estat constantment entre els llibres més venuts. “Estic content de la rebuda; molta gent s’ha posat en contacte amb mi, perquè coneixien algú que sortia o eren familiars. Fins i tot he rebut cartes de presos que se l’han llegit; això m’ha deixat impressionat”, valora. El segon volum, però, que tractarà sobre la seva vida professional, haurà d’esperar una mica, tot i que el ritme d’escriptura no disminueix; Antoni explica que cada dia es posa a escriure i que és “molt metòdic”. “Em costa molt començar un llibre, perquè faig molta recerca, però quan tinc l’índex, ja va tot rodat”, afegeix, de manera que podem esperar aviat noves publicacions d’Antoni Gelonch.
