A casa sempre he sentit parlar de la tieta Filomena (tieta de la meva àvia, en realitat). No recordo haver-la conegut. Suposo que va morir quan jo era petita, però aquests dies, la borrasca que porta el seu nom i que ha deixat ben enfarinades les comarques de Lleida, m’hi ha fet pensar. Em crida l’atenció que molts fenòmens meteorològics tenen noms femenins, com la recent Filomena o la tempesta Glòria, que fa gairebé un any, va deixar una bona estela de destrucció al seu pas. Uns efectes que, en molts casos, encara no s’han reparat. Resulta, però, que no és cert això que les borrasques tinguin nom de dona. Es veu que abans sí que era així, però d’un temps ençà es fa servir un sistema cremallera. És a dir, s’alternen noms masculins i femenins per batejar els temporals, a més de seguir l’ordre alfabètic per escollir la nomenclatura. La propera borrasca, doncs, es dirà Gaetan (nom d’home no massa habitual) i la següent tindrà el bonic nom d’Hortense, després vindran l’Ignacio i la Justine. M’ha agradat comprovar que no hi ha rastre de sexisme ni misogínia en aquest curiós món dels fenòmens meteorològics. Ara només resta esperar que Gaetan i companyia es portin millor que la Filomena, tot un caràcter, igual que la meva tieta. O això diuen.
L’existència humana és plena de dicotomies, de blancs o negres, de decisions i circumstàncies personals que ens defineixen –ni que...
Llegir més
