Durant aquest mandat, s’ha posat de manifest que l’ús social de l’aranès ha caigut al 18% de la població de la Val d’Aran. Per la candidata d’Unitat d’Aran (UA) al Conselh Generau, Maria Vergés, l’aranès és “un pilar fonamental per l’autogovern” i la situació que pateix ara és de “crisi total i absoluta”. Per revertir aquesta situació totes les formacions polítiques demanen més recursos per poder equiparar l’aranès al català i fer accions també fora de l’escola. Ròsa Maria Salgueiro, candidata de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), creu que s’ha de lluitar per disposar d’un currículum escolar en aranès. La formació Aran Amassa, vol crear una taula de diàleg entre el Conselh Generau, docents, gremi d’hostaleria i empresa privada.
L’aranès com a llengua vehicular
La llei aprovada pel Parlament, el 9 de juny, sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, en l’article 2, no reconeixia l’aranès com a llengua oficial. Així mateix, a la disposició addicional sobre l’ús i l’aprenentatge de l’aranès, s’eliminava el caràcter vehicular, per substituir-lo per “llengua d’ús curricular i habitual”.
Aquest fet va causar molt malestar a la Val d’Aran i el ple del Conselh Generau d’Aran va acordar presentar una iniciativa legislativa per exigir al Parlament la modificació immediata de la llei. Això va motivar que el 19 d’abril el Parlament aprovés reconèixer l’aranès com a llengua vehicular en l’ensenyament no universitari amb la proposició de llei de modificació de la disposició addicional de la Llei 8/2022.
Propostes per potenciar la llengua
L’ús social de l’aranès ha baixat en picat els darrers anys, tot i que s’ensenya a les escoles i s’exigeix en alguns llocs de treball. Ruth Barella, d’Aran Amassa, ha dit que tot i els cursos d’aranès que s’imparteixen, encara són insuficients i s’han de potenciar.
Ròsa Maria Salgueiro ha dit que s’han d’intensificar les campanyes de promoció de l’aranès i no han de ser puntuals com ara. La candidata de CDA ha lamentat que a molts del rètol indicadors de la Val d’Aran hi manqui l’aranès i ha remarcat que aquesta situació s’ha de revertir.
De la seva banda, la candidata d’Unitat d’Aran diu que és “necessari el traspàs competencial” en polítiques lingüístiques per disposar de més recursos. Per Vergés la presència de l’aranès als mitjans de comunicació és una assignatura pendent i també és “molt important” fer entendre als ciutadans que sense aranès no hi ha autogovern i d’aquí la importància de conscienciació en qüestions lingüístiques.
Lengua Viua
A part de les formacions polítiques qui vetlla pel futur de l’aranès a la Val d’Aran és el col·lectiu Lengua Viua. Des de fa 28 anys surt al carrer per defensar i potenciar la llengua i interpel·lar a les noves generacions. Al mes de juliol organitza la Corsa Aran, cursa que uneix esport i música i defensa l’aranès.
