En aquest període, el risc de patir un accident greu o mortal en una carretera convencional, amb un sol carril per sentit, és quatre vegades superior que a les autovies o autopistes. Així, els deu trams amb més risc d’accident són vies convencionals de calçada única. A Catalunya hi ha gairebé 1.804 quilòmetres de carretera classificats amb un risc alt o molt alt d’accident greu o mortal, que representa el 29% de la xarxa viària analitzada, un punt percentual menys respecte al trienni anterior.
La carretera de l’Arrabassada (BP-1417) entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès es manté com la de més risc. El tram de la carretera BV-5224 entre Manlleu i Torelló (Osona) se situa al segon lloc, mentre que en l’edició anterior ocupava el vuitè. Dels deu trams de la llista, cinc pertanyen a la demarcació de Barcelona; quatre a la de Girona i un a la de Lleida.
En la roda de premsa per presentar l’estudi, el director general d’Infraestructures de Mobilitat, Xavier Flores, ha assenyalat que, per millorar la seguretat de l’Arrabassada, estan executant una obra de prop d’un milió d’euros, que consisteix bàsicament a fer cunetes trepitjables i separació de flux amb pintura i ressalt. També treballen per millorar alguns dels accessos.
Els quilòmetres amb risc molt baix i baix s’incrementen fins a 3.533 quilòmetres i han passat de representar el 49% del total avaluat al 55%, en detriment d’aquelles vies amb un índex de risc mitjà. L’AP-7 entre Figueres i Girona és el tram amb menys risc; tot i l’elevada intensitat (més de 32.000 vehicles diaris), no ha registrat cap accident mortal o greu en l’últim trienni.
Barcelona és la demarcació on es redueixen més el nombre de quilòmetres amb risc alt o molt alt, un 4%, mentre que a Girona és on augmenten més (3 punts) respecte als tres anys anteriors. Les carreteres de Lleida tenen el percentatge més elevat de quilòmetres amb risc alt (34%), si bé disminueixen dos punts. Tarragona és la demarcació amb el percentatge més baix de quilòmetres de risc alt (25%), tot i que pugen un punt, i cap dels trams amb més risc d’accident greu es troba en aquesta província.
Els accidents de motocicleta o ciclomotor havien seguit una tendència a l’alça fins al 2018 i, amb la pandèmia, la caiguda ha arribat a ser del 40% el 2020 (1.354; 2.269 el 2019; 2.306 el 2018). Els accidents greus o mortals de moto també van reduir-se el 2020 (195; 317 l’any anterior).
El 50% dels accidents greus i mortals de moto es concentren en el 13% de longitud de la xarxa viària (828 km). Tots els trams es troben a la regió metropolitana de Barcelona (excepte el que finalitza a Lloret de Mar, B-682 / GI-682). Els trams amb més accidents són el de la C-58 entre Barcelona i Cerdanyola del Vallès; la B-10 entre el Nus de la Trinitat i l’enllaç amb la B-20, A-2, C-32 i el de la C-32 entre Sitges i Esplugues de Llobregat.
Pel que fa als vehicles pesants, el tram amb més concentració d’accidents és a la GI-600 entre Tordera i Blanes. El tram de l’A-2 entre la Panadella i Jorba se situa en segon lloc mentre que en l’estudi anterior, ocupava el sisè. Per contra, el tram entre l’A-2 entre l’enllaç amb l’AP-2 i l’enllaç amb la B-20, que va aparèixer a la llista durant tres anys consecutius com el que més accidents de camions concentrava, ja no hi surt. Dels trams de la N-340 al seu pas per la demarcació de Tarragona que habitualment apareixien al llistat, només queda el de la variant de Torredembarra (novè).
Els conductors homes, els motoristes i els atropellaments a la carretera preocupen el SCT
Els accidents de motoristes preocupen de forma especial al Servei Català de Trànsit (SCT), segons ha explicat el seu director, Ramon Lamiel. 45 víctimes mortals eren motoristes, un nombre superior al del 2010. Per reduir l’accidentalitat del col·lectiu, Lamiel ha assenyalat que volen insistir en actuacions ja engegades, com la formació de motoristes, la incorporació d’elements de protecció i sancionar les conductes inadequades de forma més intensa.
El director del SCT ha fet una fotografia d’aquelles situacions i col·lectius on volen posar el focus. A més dels motoristes, en altres col·lectius vulnerables, com vianants i ciclistes. També, els preocupen els atropellaments mortals en vies interurbanes, 14. “Hem de fer alguna actuació perquè les persones a qui s’avaria el cotxe preservin la seguretat”. A més, volen posar la lupa en la mobilitat de tarda; la demarcació de Girona i en el fet que la majoria de conductors que perden la vida en accidents siguin homes (86%), ha indicat.
La Unió Europea va establir pel 2020 l’objectiu de reduir les víctimes mortals a la meitat respecte del 2010. En aquesta dècada, les morts a la xarxa viària catalana s’han reduït més d’un 50%. El 2010 van perdre la vida 266 persones en accidents de trànsit mentre que el 2020, any amb moltes restriccions de mobilitat per la covid-19, va haver-hi 123 víctimes mortals. Cal recordar que l’objectiu europeu pel 2050 és arribar a les zero víctimes en accidents de trànsit i que, darrere les xifres, hi ha persones que perden la vida i famílies que les ploren.
L’estudi d’avaluació de carreteres EuroRAP -consorci europeu que analitza el risc d’accidentalitat- compta a Catalunya amb la col·laboració de la Generalitat i la Diputació de Barcelona.
