A Catalunya, hi ha 947 municipis governats per ajuntaments amb una preparació molt dispar. Pel que fa a la ciutat de Lleida, podríem esperar que els dirigents de la capital de Ponent fossin exemplars. Però hem presenciat horroritzats com destruïen, de forma autoritària, patrimoni arquitectònic i nius de cigonyes. Han promogut un gran polígon industrial sobre l’Horta i continuen malbaratant aigua per regar gespa de rotondes. El caciquisme i els tractes de favor resultants són comuns als ajuntaments perquè no hi ha un control estricte de les despeses. Les polítiques mediambientals, de lluita contra l’emergència climàtica i la preservació de la biodiversitat, arriben a ser contradictòries entre municipis veïns. Uns donen suport a incineradores i abocadors de residus, mentre que altres practiquen la recollida de la brossa porta a porta i protegeixen espais naturals. Per accedir a qualsevol lloc de treball de l’administració pública, cal superar unes oposicions. Tanmateix, per ocupar una alcaldia només cal ser major d’edat i tenir la nacionalitat espanyola. No tothom hauria de poder ser alcalde. Almenys, s’hauria de superar un test psicotècnic, ja que, en alguns llocs, no tenen un alcalde, sinó un problema.
Els resultats d’aquestes eleccions deixen moltes coses per reflexionar. Per exemple: i si l’abstenció fos deguda al poc nivell dels...
Llegir més
