El sector de les residències de gent gran ha demanat aquest divendres al Parlament que millori la coordinació dels centres amb els serveis sanitaris. Els responsables d’institucions residencials creuen que la coordinació aconseguida durant la pandèmia de la covid no s’ha de perdre ara que la situació millora, tot recordant que els residents tenen el mateix dret a la sanitat pública que la resta de ciutadans. Així, han demanat més competències pels metges i infermeres que treballen a les residències i que tinguin un referent a l’atenció primària. A més, han defensat la tasca dels centres durant la primera onada de covid, al·legant que van fer tot el que van poder amb els mitjans i personal que tenien.
El Grup de Treball del Parlament d’Anàlisi de l’impacte de la covid en les residències ha tingut les compareixences de la presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials, principal patronal, Cinta Pascual, el president de la Unió de Petites i Mitjanes Residències, Vicente Botella, i del president del consorci Serveis Públics d’Acció Social de Catalunya, Josep Maria Vidal. També han comparegut dos investigadors en la matèria.
Pascual i Botella han demanat que es mantingui la coordinació entre residències i atenció primària que es va aconseguir a l’inici de la pandèmia quan la Generalitat va traspassar de la Conselleria d’Afers Socials a la de Salut la gestió de les residències. Han dit que la coordinació amb Afers Socials va ser molt escassa i que la situació va millorar quan van passar a dependre de Salut. En aquest sentit, creuen que cal mantenir els reforços de plantilles per tal de reparar, encara que sigui tard i parcialment, “l’esgotament emocional”.
Botella ha estat molt contundent a l’hora de defensar la feina i l’honorabilitat de la major part de residències durant la primera onada de covid, el març i abril del 2020. Ha remarcat que, a banda de material protector, els faltava personal, per la manca crònica de plantilla i perquè molts treballadors es van contagiar. Aquesta segona mancança encara no ha millorat i, per això, considera que una nova pandèmia, sense vacunes, tornaria a suposar un “caos i un desgovern” com el de fa dos anys.
En tot cas, ha dit que el principal problema d’aquella època va ser el col·lapse del sistema sanitari públic, tant a l’hora de poder derivar malalts als hospitals, com a la interlocució de les residències amb les autoritats sanitàries i als canvis contradictoris i confusos de protocols d’actuació que aquestes els manaven. “Érem la baula més feble de la cadena i es va trencar”, ha reblat.
No obstant això, ha dit que la major part de residents que van morir per covid en la primera onada ja tenien moltes afeccions prèvies que no els haguessin permès sobreviure gaire més temps tot i no estar contagiats. A més, ha assegurat que la decisió de derivar els malalts als hospitals era sempre dels metges, primer de les residències i en última instància de l’atenció primària.
Pascual ha apuntat en un sentit similar, defensant la tasca dels treballadors i directius dels centres residencials. També ha assegurat que la covid va afectar per igual els centres públics, concertats o privats, petits o grans.
Amb una reflexió més genèrica, ha demanat als parlamentaris més inversió pública en l’atenció de la gent gran per tal de millorar les ràtios de treballadors, millorar les seves condicions laborals i millorar les condicions de vida dels residents. Així mateix, ha reclamat menys llistes d’espera per accedir a una plaça residencial pública i per rebre ajudes per a la dependència.
Abans de Pascual i Botella ha intervingut Josep Maria Vidal, president del consorci Sumar, que ha reiterat que les residències de gent gran no es poden convertir en un lloc on van els ancians a morir, sinó a viure-hi els últims anys de vida. Preguntat pels diputats ha assegurat que les residències de Girona que la seva entitat gestiona es coordinaven amb un CAP de la ciutat per atendre els malalts de covid, i que tots els trasllats a hospitals els decidien metges de la sanitat pública.
