L’Hospital Clínic de Barcelona ha fet el primer trasplantament d’úter a l’estat espanyol. L’operació es va fer el passat 5 d’octubre i el procediment va ser possible gràcies a la donació en viu de l’úter d’una germana a una altra. El requisit principal per ser candidata a aquest tipus d’intervenció és tenir la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit de l’aparell reproductor femení que afecta una de cada 5.000 dones al món. Aquestes dones neixen sense úter ni trompes de Fal·lopi. Un equip de més de 20 persones va dur a terme l’operació, amb professionals de diferents especialitats: ginecòlegs, cirurgians de trasplantament, infermeres de ginecologia i de trasplantament, anestesistes i auxiliars d’infermeria.
La intervenció va ser liderada pel cap de Servei de Ginecologia, el doctor Francesc Carmona, i el cap de Servei d’Urologia i Trasplantament renal, el doctor Antonio Alcaraz. La receptora va ser l’única candidata compatible de les 30 que es van presentar.
El procés per trasplantar un úter es va iniciar fa cinc anys. S’emmarca en el projecte d’investigació ‘Estudi de factibilitat de procediment de trasplantament uterí de donant viu amb obtenció d’empelt per cirurgia robòtica’, amb l’objectiu de validar la viabilitat d’aquesta cirurgia.
El trasplantament d’úter és un procés d’alta complexitat que es divideix en dues fases. Primer es va extreure l’úter mitjançant cirurgia robòtica, per ser el menys invasiva possible, i després es va implantar amb cirurgia oberta. L’extracció va durar unes dotze hores aproximadament i la implantació, unes quatre.
El doctor Alcaraz assenyala que la complexitat del procés es troba sobretot en la fase d’extracció de l’úter de la donant. “És un òrgan complex amb pobra vascularització de les artèries i un gran entramat de venes. Cal buscar les venes més grans per drenar la sang que arriba a l’úter”, explica.
Proper pas, implementació d’un embrió
Després de dos mesos de l’operació, l’evolució és bona. La receptora ha tingut el seu primer cicle menstrual i, en aquest moment del procés, se li implantarà un embrió dels 11 fecundats in vitro prèviament. El doctor Carmona destaca que l’èxit del trasplantament “ve determinat per la viabilitat de l’òrgan, que aquest funcioni i que la dona es quedi embarassada”.
En el cas que es quedi embarassada es mantindrà la receptora amb fàrmacs immunosupressors fins a un segon embaràs. Un cop hagi completat el desig de ser mare se li retirarà l’úter per laparoscòpia després del segon part, sempre que sigui aquest el seu desig.
Casos d’èxit en el món
Fins avui hi ha hagut 70 trasplantaments d’úter a tot el món, dels quals hi ha més de 20 nadons vius. El primer naixement després de trasplantament d’úter d’una donant viva va tenir lloc al 2014 a Suècia a l’Hospital Universitari de Sahlgrenska, de la Universitat de Göteborg, dirigit per Mats Brännström.
