Lleida es va bolcar un any més en la Festa de Moros i Cristians amb una gran resposta de públic, omplint els carrers en tots els trams de la desfilada de lluïment que es va fer com a acte previ a la batalla que es va lliurar al Turó de la Seu Vella.
La Festa de Moros i Cristians va celebrar ahir el dia gran. Lleida, fins ara sota l’ocupació cristiana i amb el nom d’Ilerda, va ser reconquerida per les tropes mores encapçalades pel caid moro dels Al·leridís. Les cristianes, capitanejades pel comte dels Pallaresos, van perdre la ciutat que durant el pròxim any portarà el nom de Medina Larida mentre estigui en mans mores.
Al matí, va tenir lloc la desfilada infantil de les comparses amb els components més joves de la Festa de Moros i Cristians, que van lluir les seves gales festives des del Roser, pel carrer Cavallers i pel carrer Major fins a arribar a la plaça Sant Joan, on va tenir lloc la tradicional presentació de les bandes de música i el posterior Concurs de Bandes.
Enguany van competir l’Ilerband, la Banda Municipal de Música Ciudad de Fraga, la Banda de la Unió Musical Senienca, la Banda de Música Ciutat de Benicarló, l’Associació Banda La Valenciana de Barcelona i i la Banda de música de la Asociación Musical Miralbueno.
A la tarda, unes 700 persones es van concentrar a la Seu Vella per participar en la desfilada de lluïment de les sis comparses, que els va dur des de la Porta del Lleó fins al carrer Cavallers i l’Avinguda Blondel per arribar a la Paeria. En aquesta zona es van habilitar cadires perquè el públic pogués seguir l’espectacle.
Poc després, al vespre, l’escenificació de la batalla final entre els bàndols moros i cristians per ocupar la ciutat va tenir lloc a la Canonja i la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. El dissabte les tropes mores havien demanat la rendició a les cristianes com a pas previ a la batalla que van lliurar els dos bàndols. Les tres milícies mores dels Al·leridís, els Banu-Hud i els Musa van batallar contra els cristians Pallaresos, Anglesola i Urgellencs a la batalla final a la Seu Vella.
Seguint la tradicional alternança de vencedors i vençuts, el bàndol moro va tornar a ocupar la ciutat posant fi a la dominació del darrer any del bàndol cristià.
L’escriptor Antoni Gelonch va ser l’encarregat d’escriure el guió d’aquest acte final, recollint l’enfrontament dialèctic entre el caid moro dels Al·leridís, Jordi Suñé, i el comte cristià dels Pallaresos, Adrià Vidal. En el text de la batalla, es crida i s’anima tots els cristians a defensar la ciutat de Lleida de “l’embat dels moros, per poder continuar construint canals, i gaudint d’aquesta plana fèrtil, envoltada de jardins i horts, que nosaltres hem conreat amb amor tot portant aigua amb les sèquies”.
