Lleida lidera les amissions d’amoníac a l’atmosfera, segons l’Observatori DESC

Les iniciatives impulsades per la Política Agrària Comuna de la Unió Europea (PAC) “només” han beneficiat grans empreses de produccions alimentàries, afectant així les economies i condicions de vida dels petits productors i pagesos, segons l’Observatori DESC.
L’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Observatori DESC van presentar un informe sobre sobirania alimentària i el sistema alimentari globalitzat per analitzar les vulneracions de drets, la desigualtat de gènere i els impactes ambientals de les cadenes de subministrament d’exportació agralimentària.
Per dur a terme la investigació i entendre aquest impacte, l’Observatori DESC ha analitzat quatre casos diferents: la indústria càrnia a Alemanya, la producció de fruits vermells a Huelva, el cultiu de fruits vermells al Marroc i la producció de fruita dolça a Lleida, destinada a l’exportació europea. Segons l’estudi, la conversió de l’agricultura al model industrial ha generat unes “condicions laborals precàries i una exclusió social sobretot en persones migrants” que, asseguren, és fruit de la idea que “com més s’estalvia en salaris, més marge de benefici obtenen les multinacionals”.
En el cas de Lleida, encara que sigui la principal productora de fruita dolça de tot Espanya, amb gairebé el 45% de la producció nacional, des del DESC denuncien que “aquesta producció està destinada majoritàriament a l’exportació als països europeus”. La situació de la fruita dolça a Lleida suposa que les empreses necessiten cada estiu des de 22.000 fins a 28.000 persones per a la collita i la sembra.
Amb relació a aquest assumpte, des de la Plataforma Fruita amb Justícia Social Gemma Casal denuncia que aquesta demanda de treball “es cobreix amb persones migrants, temporers, que també participen a les explotacions de fruits vermells a Huelva”.
La pandèmia de la Covid-19 també va tenir un gran impacte al sector alimentari perquè va ser “una amenaça a la garantia de proveïment agroalimentari, els supermercats van augmentar els seus beneficis i va disminuir la feina dels petits pagesos”, segons argumenten les investigadores.
L’estudi posa en relleu que l’actual model d’agricultura industrial ha fet que s’acceleri significativament l’impacte ambiental, i actualment és responsable del 14 % dels gasos d’efecte hivernacle de tot Espanya.
A Espanya, les macrogranges catalanes són responsables del 31% de les emissions d’amoníac, sent Lleida la província que lidera aquesta llista, especifiquen a l’estudi, i alerten que a tot el país ja s’està emetent un 39% per sobre del límit d’emissions d’amoníac establert per la Comissió Europea. Amb aquesta situació, el DESC celebra que la reforma laboral espanyola del 2022 ha millorat les formes contractuals dins del sector agrari, esgotant l’antic contracte temporal i donant lloc al contracte indefinit fix discontinu, però reivindiquen que un 74,2 % dels contractes encara continuen tenint les característiques de l’antic contracte temporal.
L’Observatori DESC és un centre per a la defensa dels drets humans que promou la defensa de drets econòmics, socials, culturals i ambientals per “desmuntar-ne la percepció devaluada” davant d’altres com els drets civils, polítics i patrimonials.