Lleida
17-27° C (pluja)
97% 26 km/h


Elena Ferré: "Els pressupostos no han respost a les demandes"



Entrevista a la regidora de participació i lluita contra la corrupció a la Paeria i diputada provincial a la Diputació.


D’esquerres, feminista, ecologista i somiadora. Així es defineix políticament Elena Ferré, regidora de participació i lluita contra la corrupció a la Paeria i diputada provincial a la Diputació. Dona i jove, porta poc temps a primera línia política però una llarga trajectòria teixint lluita en l’àmbit associatiu i de moviments socials. Amb la il·lusió de qui comença una nova etapa professional i, també, de lluita, arriba als Jardins d’Ernest Lluch.  

És de les regidores més joves que hi ha a la Paeria. Què pot aportar el jovent en el municipalisme?

Veure dones joves preparades no és molt habitual i xoca, tant des de dins del món polític com en la pròpia societat. Les persones que som joves podem aportar una renovació necessària que comportarà que la nostra generació de gent jove s’adoni que poden ser transformadors i poden canviar realitats. 

Deia “dones joves”. Que falta per acabar de feminitzar la política municipal?

Dins dels municipalisme cal que encara es tingui molt en compte a les dones en la política. Des d’un punt de vista d’un feminisme transversal, tant des d’un punt de vista urbanístic, dels espais que són comuns, com també dels esports a l’hora d’implicar les dones. Afortunadament aquí a Lleida tenim una associació Dona i Esport que està fent moltíssima tasca de pedagogia i d’entendre que les dones hem d’estar a primera línia en molts àmbits on encara estem segones. En aquest cas, no hauria de ser tasca de les associacions, que ara estan assumint aquests rols, sinó tasca dels ajuntaments i de les institucions, de posar la dona al mateix pla d’igualtat que l’home. 

Quines mesures s’han de fer més en matèria d’Igualtat?

El que tenim molt clar és que cal reformular el pla d’Igualtat de l’anterior consistori, perquè entenem que és insuficient, que la diagnosi que s’ha realitzat no va acabar d’entendre quines realitats i quines demandes existien. Cal dotar d’espais a les dones que ho necessitin. 

Després de les eleccions municipals, des del Comú de Lleida es va dir que hi havia “moltes dinàmiques enquistades que s’hauran de treballar”. En aquests mesos, des de dins de Govern, com s’hi ha treballat?

Quan ens referim a dinàmiques enquistades, precisament, el que volem dir és que hi ha hagut maneres de fer política que no han estat del tot d’acord amb el que nosaltres creiem que han de ser unes bones polítiques públiques. Dins de l’àmbit de participació ciutadana, per exemple, entenem que la participació ha de ser un eix transversal, que ha d’aplegar associacions de veïns, marees, moviments, plataformes i que per tant, ha de ser l’eix que construeixi i ha de ser vinculant,  evdentment, perquè si només és consultiu, no té cap tipus de sentit. El que defensem quan parlem de polítiques que han estat enquistades és que hem de fer noves maneres de fer política que apleguin, com a mínim en l’àmbit de la participació, a tots els agents que tenen alguna cosa a dir i que passin al pla d’acció, a la part executiva. 

I això com es fa?

Per exemple, dins de l’àmbit de participació això passa per permetre la participació de la ciutadania en l’elaboració dels pressupostos municipals, que puguem decidir a què volem que vagin destinats d’any en any. Reformular, també, els pressupostos participatius. Aquesta és una de les grans línies perquè fins ara entenem que ha estat un model que no ha respost al que els ciutadans i els barris demanaven, tant pel funcionament, com pels projectes o l’execució dels mateixos pressupostos. Altres mesures passen per fer consells de barris que siguin veritablement espais dinàmics de treball i repensar l’actual reglament de participació ciutadana. 

Formen part d’un govern amb Junts per Catalunya-Lleida i ERC. Un pacte que no s’ha traduït, però, a la Diputació amb les mateixes forces. Per què?

Per nosaltres la diferència principal és que el model de política que portava a terme el Partit Socialista de Catalunya durant aquests 40 anys a la Paeria ha estat un model obsolet i aquest model és, precisament, el que ha dut a terme Junts per Catalunya a la Diputació. Era impensable i hagués estat del tot incoherent que nosaltres haguéssim apostat per un govern a la Diputació a favor de Junts per Catalunya. Nosaltres hem defensat el canvi tant a la Paeria i a la Diputació i amb un govern amb ERC – i això ja li vam fer saber al president Joan Talarn i a tot el grup de la Diputació d’Esquerra Republicana que estaríem en un govern de canvi i que precisament aquestes dinàmiques enquistades que criticàvem a la Paeria, s’han traslladat a la Diputació-. 

Vostès van demanar que s’apartès a Joan Reñé de la Diputació i així ha estat. Consideren que amb aquest gest no era suficient per arribar al pacte?

No era suficient, això era la base per poder entrar a parlar, a treballar i a mediar per fer un acord programàtic, perquè nosaltres no parlàvem de cadires, sinó de les línies de treball i matèries. Estàvem molt d’acord en les línies de treball que ERC va plantejar com ara la major transparència dins de la institució i va traslladar, també, la idea de fer net aixecant catifes. I aquí ens hi trobaran, independentment si estem a govern o no però per nosaltres era impensable entrar en un govern amb les dinàmiques de treball que fins ara s’havien portat a terme. Era incoherent perpetrar un model que fins ara no ha funcionat.

Entenc que la línia era que és el mateix partit, que no han canviat?

Sí, per nosaltres és el mateix partit el que hi ha a la Diputació. 

Aquest “mateix partit” es tradueix també a la Paeria?

No, és diferent perquè si a la Paeria haguéssim tingut un govern de 40 anys de Junts per Catalunya, nosaltres ara mateix no estaríem al Govern. 

Precisament l’anti-corrupció és la seva lluita i vostè n’és regidora. Quines mesures concretes es desenvoluparan?

Una de les principals mesures és la creació d’una bústia ètica d’alerta ciutadana i un codi ètic. La nostra idea és que pugui ser dut a terme de manera participativa en el si de la corporació i que tingui uns mecanismes de regulació i de seguiment perquè no tindria cap sentit fer un codi que s’implantés però que no hi hagués un control i una periodicitat. A banda, també s’estudiaran tots els casos que entrin en aquesta bústia. Això és el que volem fer a més curt termini. 

També si afectessin en aquest mandat?

També.

Quines dificultats s’han trobat en aquests primers mesos governant amb ERC i Junts?

Som formacions que venim d’orígens diversos que en moltes coses no compartim aspectes. Vam fer molt bé en poder traçar un projecte que englobés els quatre anys de mandat. En aquest sentit, el pacte delimita quines són les actuacions que hem de dur a terme i que hem acordat a tres. També hem habilitat mecanismes de dissens per poder solucionar les dissolucions perquè el dia a dia requereix de solucions. Si hi ha alguna cosa en que no ens posem d’acord, precisament, hi ha la figura del coordinador polític que canalitza aquest tipus de ‘rifi-rafe’. 

La Paeria també ha estat notícia per les pancartes als presos polítics i els llaços grocs arrencats. Temen que el procés eclipsi el mandat?

No, perquè entenem que des del municipalisme les polítiques prioritàries són les que afecten als municipis. Nosaltres ens hem mostrat en contra de que els polítics estiguin empresonats i de la repressió. No ens agradaria que això fos l’únic tema a parlar. 

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats