Lleida
-2/9° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Joan Ramon Castro: “El vehicle privat hauria de ser residual al centre de la ciutat”



Caporal en excedència dels Mossos, va entrar al nou Ajuntament de la mà de la llista de JxCat i ara ens explica els seus projectes com a Regidor de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta


En Joan Ramon és caporal en excedència dels Mossos d’Esquadra, amb una dilatada carrera que l’ha dut a dirigir un grup especialitzat en robatoris amb força i a ser professor a l’Escola de Policia de Catalunya. Ser policia per a ell no és un ofici, si no una forma de vida. Amb la mateixa passió ens parla de la seva afició, ja que també es casteller i ha estat president dels Castellers de Lleida. Ens explica que per a fer un castell cal “confiança” i treballar amb altres persones per a un objectiu comú. Va entrar al nou Ajuntament de la mà de la llista de JxCat i ara ens explica els seus projectes com a Regidor de Mobilitat, Vialitat, Trànsit i Horta, que vol aconseguir sense abandonar els principis que assegura que l’han guiat durant la seva vida anterior. 

L’alcalde Miquel Pueyo ha fixat “prioritzar les persones” en la política de mobilitat com a objectiu. Quina és la idea que hi ha al darrere?

En el tema de la mobilitat i les polítiques que se’n desprenen s’ha de donar prioritat al vianant i al vehicle sostenible i no a aquells que generen contaminació, com a Ajuntament nosaltres hem de caminar en aquesta direcció.

L’antic govern va canviar a un sol sentit els carrers Acadèmia i Lluís Companys. El canvi ha generat queixes d’alguns comerciants i ha agradat els vianants. Hi ha alguna solució bona per a tothom? Potser fer un pàrquing per a beneficiar l’activitat comercial suposadament perjudicada?

De moment existeix un estudi, no només per aquest carrer sinó també per als carrers dels voltants. L’objectiu d’aquest és saber com englobar la problemàtica de les direccions amb la realitat de l’entorn. És cert que es va canviar la direcció d’aquests dos carrers, però com que no afecta només a aquestes dues vies, l’estudi ha de ser global.

I la possibilitat de fer un pàrquing?

De moment no s’ha estudiat, el que hi ha és l’estudi de mobilitat i la possibilitat de fer algun canvi de sentit en carrers del voltant.

El cas de Madrid Central ha obert un debat. És possible prioritzar les persones i el medi ambient sense anar en contra de la llibertat individual per a circular amb el vehicle privat?

El cotxe privat hauria de ser residual a la zona del centre de la ciutat, on caldria apostar molt pel transport públic, la llibertat dels vehicles personals va sovint en perjudici de les altres persones. El que cal fomentar és el transport públic i els vehicles sostenibles.

És possible que pugin els preus de les zones blaves?

Ara mateix no està plantejat, el que sí que volem fer és bonificar als vehicles sostenibles, sense penalitzar als que no ho són.

Sobre això, s’ha parlat d’ampliar les zones de càrrega per als vehicles elèctrics

Està en previsió, ja s’han fet algunes però en el futur se’n faran més.

Pot avançar algun projecte interessant dels que faran a la seva regidoria?

La setmana de la mobilitat sostenible, que el 22 de setembre arribarà al seu punt àlgid. Durant la setmana anterior tindrem activitats i, després d’una aturada per la Fira de Sant Miquel, seguirem amb les activitats la setmana del 5 d’octubre. L’objectiu del projecte és que la gent de Lleida sàpiga el que és la sostenibilitat i que sàpiguen que hi ha més mitjans de transport a banda del vehicle particular. El dia 22 celebrarem el dia sense cotxes, coincidint amb el dia mundial sense cotxes, i durant tota la jornada alguns carrers de Lleida estaran tallats. D’aquesta manera el ciutadà es podrà posar dins de la carretera i sabrà que aquesta també és seva. Un cop passada la Festa Major farem una presentació de vehicles elèctrics en la que participaran algunes marques de vehicles elèctrics perquè la gent sàpiga com són i els puguin provar.

Tallaran molts carrers durant el dia sense cotxes?

Bastants, però ens hem de coordinar amb els cossos d’emergències. Si fos per mi, ho tallaria tot, però no ho podem fer, ja que s’han de donar vies de sortida. No obstant això a la zona cèntrica de la ciutat es tallaran molts més carrers dels que es van tallar l’última vegada que s’ha realitzat una iniciativa d’aquest tipus a la ciutat.

És això una ‘prova de foc’ per en un futur fer de vianants definitivament algun carrer?

‘Pacificar’ carrers de la ciutat és una de les coses que ens hem de fixar com a objectiu. Procurar que la ciutat sigui més per al vianant i el vehicle sostenible. En algunes zones establirem la velocitat màxima a 30 quilòmetres per hora i en altres podríem inclús tallar, però fem el que fem ho farem amb el consens de la gent.

Ens pot avançar algun carrer que podrien tallar definitivament?

No. Abans ho hem de preguntar a les Associacions de Veïns, als comerciants, etc. No hem de ser una dictadura i hem de parlar amb tothom.

El PdeCat va votar en contra de modificar l’ordenança per a prohibir la circulació dels patinets elèctrics per les voreres. Ara, faran algun canvi en aquesta norma?

Al seu moment es va canviar l’ordenança en els articles que es refereixen a bicicletes i patinets. El que farem és revisar la norma de la mà de les associacions de ciclistes i les dels vehicles de mobilitat personal per a veure si és necessari modificar-la, si no ho és, no es farà. En tot cas, fem el que fem, serà amb el consens d’aquestes associacions. De moment el primer que farem és senyalitzar aquelles zones però on no es pot passar, com és l’eix comercial, ja que encara hi ha confusió entre la gent.

Van avançar que volien fer que el transport públic arribes als barris més allunyats. Serà una realitat?

Ja ho estem fent. Estem treballant perquè el transport públic arribi bé a la partida de Llívia –suposo que et refereixes a això– però cal que la gent entengui que el transport públic no és barat, ja que es paga per quilòmetres. S’han de reubicar aquelles línies que tenen més afluència i en les que en tenen menys, caldrà jugar amb el quilometratge per a fer arribar l’autobús. Estem treballant en què l’autobús arribi millor a Llívia.

Encara que no és competència directa de la seva regidoria, sap si es podrà comptar amb una nova estació de busos a Lleida el 2020, tal com havia avançat la Generalitat?

No ho veiem possible, de moment jo no ho estic treballant directament, ja que encara que podria afectar a la meva regidoria, encara no ens pertoca. Estem fent estudis per veure si cal modificar el projecte. Treballem amb la Generalitat, però d’aquest tema se n’encarrega la regidoria d’urbanisme.

No es pot fixar un termini?

No, en aquests moments no. Ens hem trobat l’Ajuntament amb la Generalitat per veure on ho podríem ubicar perquè és una obra amb un cost elevadíssim i la ubicació és complexa. Serà ‘just’ arribar al 2020.

En Toni Postius va dir el maig passat que volia auditar les concessions de l’Ajuntament a empreses. Ho faran amb el transport públic?

S’estan revisant tots els contractes que tenim a la regidoria, de moment no estem fent auditories sinó que ho fem nosaltres mateixos, sense cap empresa de fora. Nosaltres fiscalitzarem -si es pot dir així- les concessions de cara a un control més complet per assegurar que les empreses compleixen amb el contracte signat.

Referent a l’Horta de Lleida, van avançar que destinarien l’IBI a arreglar els camins rurals.

Ara tenim uns contractes signats pel govern anterior que ens obliguen a seguir fent-ho d’una altra manera. Estem mirant però de revertir aquest IBI en els camins.

L’ordenança d’usos de l’Horta que s’està fent, cuidarà també l’activitat industrial a banda dels usos agraris?

Clar. L’Horta és una zona molt peculiar, única a Catalunya i on ha de conviure l’activitat industrial amb l’agricultura sense donar cap problema. No hi ha cap conflicte entre l’agricultura i la indústria.

En la seva relació amb els col·legues de govern, vostès tenen llibertat de vot per als temes de país. Per als assumptes municipals, està resultant fàcil fer sentir el seu programa electoral dins el tripartit?

I tant! No tenim cap mena de diferència amb les parts dins del govern, les polítiques estan consensuades i per ara no hem tingut cap enfrontament, ni de bon tros. Ben al contrari, hi ha molt bona harmonia entre les parts.

Fins ara vostè era una persona amb una carrera d’èxit a la vida civil. Per què s’ha posat en política?

En la meva vida social vinc del teixit associatiu, vaig ser president dels Castellers de Lleida. Seria bonic poder aportar part dels valors de la vida castellera a la vida política, com ara el valor de la confiança. Un castell és molt alt, si una persona puja a dalt, ho fa perquè confia en els de baix, d’altra manera el castell no es faria. En política seria positiu que tots confiéssim en tots, fent una pinya perquè tothom tingui el mateix objectiu. D’altra banda, sóc mosso d’esquadra en excedència i per tant vinc del món de la seguretat. Quan feia temps que estava al cos, ja no treballava per a rebre una felicitació del meu superior, sinó perquè el ciutadà estigues tranquil, donant-li seguretat. Ara ho faig des del vessant del polític. Ser policia no és només un ofici sinó una forma de vida per aquells que volen ajudar a la gent. Des del món municipal això és el que vull. 

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats