Lleida
5/13° C (boira i sol)
97% 26 km/h


La contaminació lumínica que genera Lleida ciutat afecta a un radi de fins a vint quilòmetres



Així ho certifiquen les dades que recull el Mapa de Qualitat del Cel Nocturn que elaboren el COU i la Universitat de Barcelona


La contaminació lumínica que desprèn Lleida ciutat té un radi de 20 quilòmetres mentre que la de capitals de comarca com Balaguer o Mollerussa arriba fins als quatre. Així es desprèn del Mapa de Qualitat del Cel Nocturn de Catalunya, que des del 2012 i fins enguany elabora el Centre d’Observació de l’Univers d’Àger i la Universitat de Barcelona. Això és així perquè el Departament de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya es va interessar per la feina feta des d’Àger i la va traslladar a tot Catalunya en el que, segons el director científic del COU, Salvador Ribas, possibilita definir “un mapa viu que rep noves zones o les actualitza si veu canvis substancials”.

Els primers mesuraments de Qualitat del Cel Nocturn es van fer al Montsec arran de l’estudi per demanar la Certificació Starlight, una distinció de qualitat que aquesta zona del Prepirineu té des de l’any 2013. De fet, la metodologia que s’utilitza per mesurar aquest barem també és la que utilitza el COU des del 2012, que es basa en mesurar la llum residual que es detecta al punt més alt del cel i que detecta que arriba llum d’algun punt contaminant si no se certifica la foscor natural del propi cel. 

Aquest mapa, que pel que fa a algunes zones d’especial interès natural encara s’està elaborant, s’actualitza cada any amb noves dades. I és precisament aquest anàlisi el que determina que la contaminació lumínica que emet Lleida té un radi que va més enllà dels 20 quilòmetres. “Sabem l’afectació mínima però no la màxima”, explica el director científic del COU d’Àger, Salvador Ribas, que afegeix que les ciutats són els principals punts de contaminació lumínica. Aquest mateix anàlisi determina que la contaminació lumínica de ciutats com Balaguer o Mollerussa té un radi de fins a quatre quilòmetres com a mínim, una ràtio que seria més o menys similars a la resta de capitals de comarca de la demarcació, exceptuant Pont de Suert.

Però si Lleida, Balaguer i Mollerussa són les ciutats de la demarcació que emeten més contaminació lumínica a l’altre extrem se situen els cels més nets de Catalunya. Pel que fa a Lleida són el Montsec (que ja compta amb la Certificació Starlight), el Coll de Perbes i Viu de Llevata, les zones interiors del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, part del Solsonès i les zones interiors del Parc Natural de l’Alt Pirineu les que presenten una qualitat excel·lent. Marcades en color negre al Mapa de Qualitat del Cel Nocturn de Catalunya, aquestes zones també s’extenen a la Terreta (Pallars Jussà). També algunes parts del Port de la Bonaigua (les menys afectades per la irradiació de llum procedent de la Val d’Aran) estan marcades com a excel·lents en aquest mapa. Pel que fa a la demarcació de Lleida algunes zones del Baix Segrià, com la Granja d’Escarp, Maials i Llardecans també estan marcades com a cel de qualitat. 

Més enllà de Lleida destaquen com a millors cels de (pel que a falta de contaminació lumínica respecta) l’Alt Berguedà i el Cadí, els Ports de Tortosa-Beseït i el nord del Ripollés. Pel que fa al Montsant també és un punt de referència però amb el handicap de rebre la contaminació lumínica procedent de la Petroquímica de Tarragona i de la zona turística de la Costa Daurada.<br />De fet, les zones on hi ha una concentració més alta d’activitats d’oci i turisme també afecten espais que a priori podrien estar marcades amb un cel de qualitat. És el cas de la Val d’Aran, que emet molta irradiació de llum, o el d’Andorra, que mostra una alta dosi de contaminació lumínica a diferències de zones lumítrofes com la Serra de Boumort o del Cadí-Pedraforca. 

"No podrem explicar la via làctia a les altres generacions si no la veiem"

Salvador Ribas explica que durant moltes generacions s’ha explicat que de la via làctia els antics en deien “el camí de Sant Jaume però alerta que “si no la veiem no podrem explicar aquest patrimoni a les altres generacions”. Aquesta, precisament, és una de les raons per les quals els científics defensen la necessitat de preservar el cel nocturn. Però n’hi ha moltes més. Segons explica, hi ha estudis mèdics que avisen que si no es preserva la foscor de nit la persona no segrega melatonina, un anticancerígen de primer ordre. 

D’altra banda,  més de la meitat de les espècies animals són nocturnes i viuen en absència de llum. “Controlen l’organisme amb el cicle lunar”, explica Ribas, que afegeix que necessiten la foscor per “caçar o amagar-se”. I en aquest sentit posa un exemple que es constata cada 11 de setembre quan dos grans canons de llum recorden els salvatges atemptats de les Torres Bessones. Es fa en època de migració d’aus que fan la ruta nocturna de Canadà al Carib passant per Nova York. Les llums les desorienten i la majoria cauen a l’autopista.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats