Lleida
17-32° C (sol)
97% 26 km/h


Lleida és la segona ciutat de Catalunya on més persones vulnerables no paguen a Endesa



L'empresa té comptabilitzats 1.261 contractes deutors a Lleida i 265 d'ells estan acollits al pla de bo social


Lleida és la segona ciutat de Catalunya on més persones en situació de vulnerabilitat han deixat de pagar les factures d'Endesa, tan sols superada per Barcelona. 

En total, l'empresa té comptabilitzats a la ciutat 1.261 contractes que tenen deutes pendents amb ells, 265 dels quals estan acollits al pla de bo social, la qual cosa suposa tan sols un 21% del total de factures pendents. El deute a la ciutat de Lleida, segons dades facilitades per Endesa, ascendeix als 1.448.189 euros, també la segona del territori català. 

A nivell de Catalunya, darrere de la capital del Segrià es troben Sabadell i Terrassa, amb gairebé 1 milió d'euros pendents de pagar a l'empresa energètica i amb 157 i 76 contractes de bo social, respectivament.

Un contracte de bo social consisteix en un descompte aplicat per part d'Endesa, que varia entre el 30 i el 100 per cent del pagament segons la situació de vulnerabilitat en la qual es trobin les persones que el demanin.

Dades de la demarcació

En la demarcació de Lleida hi ha un total de 20 municipis que tenen un deute superior als 10.000 euros amb Endesa, un dels requisits per a entrar en aquesta llesta de l'empresa. 

Aquests 20 municipis tenen factures pendents amb un valor d'1.983.338 euros, repartits en 1.774 contractes. D'aquests, 338 reben el bo social. 

El primer municipi és Lleida, amb 1.448.189 euros pendents de pagar, i l'últim és Artesa de Segre, amb 10.884 euros pendents per part de nou contractes, cap dels quals pertanyent al bo social. 

En segon lloc està Mollerussa, amb un deute de 103.205 euros repartida entre 88 contractes, sis dels quals són de bo social. A nivell català, la capital del Pla d'Urgell és la número 37 en quantitat de deute pendent a l'empresa.

Després de Mollerusa està Balaguer, amb 90 contractes deutors de 84.675 euros, 15 d'ells, de bo social. 

Tàrrega és la següent en la llista d'Endesa, amb 52 contractes, quatre d'ells de bo social, amb un deute de 42.823 euros. 

Segueixen, per sobre dels vint mil euros, Almacelles (42.198 euros), Torrefarrera (28.064 euros), Alguaire (25.546 euros), Alcoletge (24.873 euros) i Alcarràs (20.016 euros).

Per sota dels vint mil euros de deute es troben Bellpuig (19.284 euros), Alfarràs (18.120 euros), les Borges Blanques (17.990 euros), Cervera (17.539 euros), Palau d’Anglesola (16.868 euros), Linyola (14.339 euros), Agramunt (13.446 euros), Os de Balaguer (12.732 euros), Ponts (11.377 euros), Alpicat (11.179 euros) i, finalment, Artesa de Segre (10.884 euros).

Les dades surten una setmana després que Endesa proposés als ajuntaments corresponents pagar a mig fer aquests deutes, en aquest cas l'empresa assumiria un 50% d'elles i les institucions l'altra meitat restant.

La Paeria atén 609 temporers en un mes i en l'última sortida localitza a 186 que dormen al carrer

Els tècnics de la Àrea d'Inclusió Social de la Paeria van localitzar 186 persones temporeres en situació de carrer en l'última sortida nocturna, que realitzen cada setmana els dilluns i els dijous. No obstant, segons fonts municipals, el nombre de treballadors al carrer varia cada setmana, segons el flux d'arribades i anades de temporers. En total, la Paeria ha atès en un mes, de l'1 de juliol al 1 d'agost, 609 persones a l'Oficina Única d'Atenció del Centre Històric i ha fet 2.117 allotjaments entre l'hostal Jericó, el pavelló Antorxa de Cappont i el pavelló

Agnès Gregori de Balàfia. No obstant això, des del 22 de juliol, Jericó no ha allotjat temporers, llevat de situacions de vulnerabilitat. Quant als serveis que s'ofereixen al pavelló, el consistori ha realitzat 1.605 serveis de dutxa en horari de tarda i 48 al matí, que es va començar a oferir aquest mes. A més, els dies 1 i 2 d'agost es van repartir 119 bosses de pícnic com esmorzar entre les persones que van dormir en l'equipament. En la presentació del pla de xoc d'aquest any, la Paeria ja va anunciar que està treballant en el de l'any que ve.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats