Lleida
17-32° C (sol)
97% 26 km/h


Sinistre total al cementiri



Els departaments més antics del cementiri de Lleida acullen desenes de sepultures deteriorades i oblidades


Patricia Highsmith va escriure que "els morts poden seguir vius en la memòria dels que els van estimar" i segurament tenia raó però, per contra, es podria dir que oblidar-los els mata per partida doble, si això és possible. I si durant l'època de Tots Sants el cementiri s'omple de vius que recorden els seus morts, no és menys cert que alguns finats estan totalment oblidats i ningú els fa ni una breu visita. Així es desprèn, per exemple, de l'observació supèrflua del cementiri de Lleida.

Alguns dels seus departaments més antics i humils (Sant Miquel, Sant Josep o Santa Maria) estan plens de creus i tombes danyades, enderrocades i fins i tot destrossades, com en un sinistre total. S'intueix que l'inexorable pas del temps ha deixat la seva empremta i ha acabat per imposar el seu deteriorament. En alguns casos ni el formigó, ni el marbre ni tan sols el ferro forjat ha sobreviscut. No hi ha constància, però pot ser que alguna tomba malmesa hagi patit l'atac d'algun mortal amb pocs escrúpols.

No obstant això, la desolació d'algunes petites creus, esbaldregades o com petits túmuls de runa, queda mínimament dissimulada per rams de flors de plàstic. És a dir, que hi ha algunes sepultures desmanegades però les restes encara són recordats i qui sap si amb nostàlgia. Sigui com sigui, el manteniment de les sepultures és responsabilitat dels titulars del dret funerari, és a dir, de familiars i descendents. Segons la Paeria, les creus o làpides que suposin una amenaça per als visitants al cementiri es retiren i es guarden en un magatzem per si els titulars dels reclamen. Per contra, si no hi ha tal risc, les restes queden allà fins que els familiars decideixen arreglar o, senzillament, oblidar-los.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats