Lleida
15-30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Talarn demana una Diada de reafirmació davant una “farsa judicial que ens declararà culpables de voler ser lliures”



El president de la Diputació de Lleida diu a l’acte unitari institucional que albira “la possibilitat real d’una sentència de culpabilitat, exemplaritzant i venjativa, que ens declararà a tots oficialment culpables”


El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha participat avui en l’acte unitari de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, que ha tingut com a escenari el Turó de la Seu Vella i que ha estat encapçalat pel president de la Generalitat, Quim Torra.

Les institucions lleidatanes han optat enguany per una commemoració conjunta de la Diada, un fet que no es donava en els darrers anys, amb la qual cosa, a més de la Diputació de Lleida, l’acte ha comptat amb la participació de l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i del delegat de la Generalitat, Ramon Farré, a més del president Torra. 

Aquest fet ha estat destacat per Joan Talarn en la seva intervenció, tot desitjant que “aquesta unitat institucional que avui palesem sigui el reflex unívoc de la voluntat de tots plegats en un objectiu comú, que no és altre que la llibertat nacional i social del nostre poble”.

Talarn ha recordat que l’Onze de Setembre reivindiquem “un país i un model de societat”, així com “els fonaments sobre els quals s’assentava un projecte col·lectiu”, i ho ha justificat dient que en l’origen de tot plegat hi ha allò que va succeir l’11 de setembre del 1714, un fets que “la simplificació en qüestions històriques” ha acabat convertint en un conflicte dinàstic el que fonamentalment era “la defensa de la identitat d’una societat en perill de dissolució i d’un model polític històric comú dels tres regnes”. D’aquella desfeta –ha dit el president de la Diputació de Lleida– se’n van salvar els aspectes econòmics del projecte modernitzador que posteriorment afavoririen el creixement industrial i “l’essència substancial del país: la memòria històrica, que es mantingué en la població catalana i s’anà transmetent, de generació en generació, fins als nostres dies”. 

Per tot això, Talarn ha conclòs que la Diada Nacional de Catalunya “no representa cap commemoració nostàlgica d’una derrota –com ha volgut fer creure una percepció distorsionada de la història i, en bona part, persones i ideologies que són als antípodes de la defensa dels interessos nacionals del país–, sinó un símbol de reafirmació, de perseverança, d’esperança i de futur. Una eina de reivindicació i mobilització ciutadanes que fa visible, any rere any en una de les festes civils més importants i multitudinàries d’Europa, la implicació moral i ètica, individual i col·lectiva d’un gruix important del poble de Catalunya en la causa de les llibertats socials i nacionals”.

Més encara, ha insistit Talarn, quan aquest Onze de Setembre suposa “l’avantsala d’un dels moments polítics més compromesos i transcendents de la nostra història: el final d’una farsa judicial instruïda als nostres representants polítics i civils arran dels  fets d’octubre i la possibilitat real d’una sentència de culpabilitat, exemplaritzant i venjativa, que ens declararà, a tots nosaltres també, oficialment culpables: culpables d’escoltar la veu del poble; culpables de dimitir d’un estat per al qual només allò oficial és real i de fugir d’un parlamentarisme que, incapaç de reconèixer les majories minoritàries, es pretén democràtic; culpables d’aspirar a una major equitat i benestar socials; culpables d’aprofundir en els valors republicans i els Drets Humans en contraposició al vassallatge i servilisme monàrquics; culpables, en definitiva, de voler ser lliures”.

L’acte, celebrat a la nau central de la Seu Vella, ha estat obert al públic i ha comptat amb la interpretació de diferents peces musicals (‘El cant del poble’, ‘Cançó de la barca’ i ‘Som catalans’) a càrrec del Cor de Cambra Absis, d’Ivars d’Urgell, i el Cor Àuria, de Tàrrega, que s’han intercalat amb les intervencions dels representants dels diferents estaments convocants. Posteriorment, la comitiva s’ha desplaçat fins al pont llevadís, on els Castellers de Lleida han enlairat una torre i on s’ha fet una ofrena floral al monòlit del Turó amb la interpretació de ‘Els Segadors’. Els actes han acabat a la plaça de la Paeria, on s’han trobat amb el col·lectiu ‘Cantaires de Ponent’.

Pel que fa a la resta d’actes de commemoració de la Diada, demà dimarts a les 18.00 hores es farà una jornada de divulgació de la ruta guiada “Lleida, 1707”, en què es recordarà la caiguda de Lleida durant la Guerra de Successió. La ruta partirà del Baluard de la Reina de la Seu Vella i acabarà a l’edifici del Roser. L’historiador Pep Tort Bardolet serà al capdavant de l’activitat, que comptarà amb l’acompanyament musical del cantautor lleidatà Xavier Baró. Finalment, les ofrenes florals del dia 11 es realitzaran durant el matí al vestíbul de l’edifici de Roser.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats