La mostra està formada per centenars de restes d’esglésies que van ser destrossades durant la Guerra Civil i que, fins fa poc, es guardaven al magatzem sense ser exposades. De fet, ara serà la primera vegada que es mostraran al públic.
Visites obertes a la ciutadania
La previsió és que el magatzem lapidari es pugui visitar un diumenge al mes amb visites concertades. Així mateix, per aquest cap de setmana s’han programat visites que es faran seguint totes les mesures establertes amb motiu de la Covid.
Dissabte 10 d’abril es farà una visita acompanyada amb l’artista al magatzem de la Reforma a les 11, 12, 13 i 17 h. I diumenge 11 d’abril, a les 11h, es farà una visita més àmplia, també amb l’artista, que inclourà els espais de les esglésies enderrocades durant la Guerra Civil i el magatzem. El punt de trobada serà l’Espai Manresa 1522, a la plaça Fius i Palà. Per participar-hi cal inscripció prèvia.
Un intens ambient anticlerical
Després del cop d’Estat de Francisco Franco contra la República, el juliol del 1936, un intens ambient anticlerical va rebrotar a molts municipis a la rereguarda republicana. A Manresa, com arreu de Catalunya, a partir del 22 de juliol del 1936 va esclatar la violència amb assassinats, saquejos, incendis i destruccions d’esglésies.
Els principals edificis religiosos de la ciutat van patir atacs descontrolats els primers dies de la Guerra Civil, però amb el pas de les setmanes aquestes accions indiscriminades van acabar donant peu a un pla organitzat i planificat. Els principals sindicats obrers de la ciutat i el Comitè Revolucionari i Antifeixista de Manresa, amb el pretext de proporcionar treball als obrers de la construcció, van dissenyar un pla d’enderrocament de set esglésies de la ciutat: Sant Pere Màrtir, les Caputxines, Sant Miquel, Carme, Sant Ignasi i antic hospital de Santa Llúcia, els Caputxins i Sant Bartomeu. La basílica de la Seu també estava inclosa en el pla, però finalment es va poder conservar i només va patir enderrocs parcials. Així, entre setembre del 1936 i març del 1937, centenars d’obrers es dedicaren a ensorrar esglésies, mentre l’Ajuntament s’hi mostrava en contra, però no disposava del poder efectiu per a impedir-ho. “Malauradament, som una ciutat que va patir un desastre patrimonial enorme”, lamenta l’alcalde de Manresa, Marc Aloy.
