Les catalanes i els catalans, uf!, som especialistes en mirar-nos el melic. Un altre dels nostres trets (diferencials segons els patriotes) és que som (i serem) addictes de l’anar a votar. Una estona sense exercir el nostrat tarannà de votar, és estona perduda. Per això, quan no votem, botem el parlament, les carreteres, les vies de trens, els carrers. Fins i tot els ianquis ens copien. Però aquesta és altra història. Diumenge passat la Televisió Nacional(ista) de Catalunya, ceba TV3, declarava la batalla de tots i totes contra totes i tots de la Catalana terra. És el guerriller programa Batalla monumental: 12 monuments nostrats són objecte de batalles campals entre la parròquia televisiva per veure quin d’ells guanya la batalla. Però la guerra és altra. Diuen els inventors de la cosa que es pretén ‘Hibridar entreteniment i cultura. Descobrir el patrimoni del país’. Doncs collonut! Al llarg del concurs miraran (ja s’ho faran) que el seu monument ensorri el dels altres. En la ‘pole’ de sortida, els tarragonins tenen 4 monuments, els barcelonins 3, gironins 3, i esclar, els lleidatans la meitat, 2. Tant de bo fóssim la Ventafocs del conte. Al final ens enduríem al catre el Príncep Blu. Clar que si aquest és Pere Aragonès l’Imberbe… En fi, que el meu melic és el més bonic.
Tan sols compta amb dos reus complint condemna a la presó. És insòlit, però real com la vida mateixa. No...
Llegir més
