La ciència i la tecnologia avança i la seva evolució no s’atura. La informàtica aplicada a totes ciències i aspectes de la natura i humanitat està revolucionant el món conegut fins ara i no sabem on ens portarà. L’anomenada intel·ligència artificial està d’actualitat. La Unió Europea vol legislar al respecte per la por que hi ha de que ens prengui la llibertat individual.
A Catalunya patim en les nostres carns aquesta intromissió en la intimitat de les persones amb el Catalangate, un atac directe a la democràcia utilitzant tecnologia informàtica.
El millorament humà és un dels objectius del transhumanisme, una ideologia que s’està estenent a poc a poc sense prou explicacions equilibrades dels seus beneficis i perjudicis. Es tracta de fer servir els coneixements i la tècnica per manipular la biologia humana i aconseguir “el millorament humà”. És a dir: “superhomes i superdones” amb capacitats físiques i mentals augmentades, per poder, per exemple (i ho dic perquè alguns donen com possible que faci anys que s’estigui fent en algun país) que neixi un nen o nena amb més capacitat per saltar, o córrer, o amb més força, etc. per així guanyar, al cap d’uns anys, medalles d’or als Jocs Olímpics. Un “dopatge” difícil de detectar amb els mètodes actuals antidopatge. S’està investigant per aconseguir evitar l’envelliment humà i allargar la supervivència de les persones en bones condicions.
S’ha escrit que arribar als 120 anys de vida està a tocar. Els “posthumans” pel que es publica, ja han nascut. Fins i tot alguns creuen que aconseguiran la immortalitat a base de manipulació genètica. S’estan destinant molts milers de milions de dòlars i de euros en aquesta recerca.
Si bé aplicar els descobriments científics i tècnics per a tractar malalties i millorar la qualitat de vida de les persones (guarició del Alzheimer, substitució d’òrgans i articulacions malalts, etc.) està ben vist i crea pocs problemes ètics, manipular l’ésser humà per a la millora de les seves capacitats i supervivència crea molts problemes bioètics. Els canvis socials que ocasionarien han de ser estudiats i posats a votació de la ciutadania, ja que veuríem alterada la nostra vida i societat.
Per exemple: Si l’edat de jubilació és els 65 anys i es viu fins els 120 anys: Què fa la persona jubilada els 55 anys en que ho estarà? Cóm omple la seva vida amb sentit? El pla públic de pensions ho podrà suportar? Hi haurà espai i mitjans pels nens i joves si no marxem els vells? Aquests nous mitjans tecnològics: estaran a l’abast de tota la població o sols de les elits que s’ho podran pagar? Augmentaran les desigualtats socials?
Ja ara s’està fent una selecció dels millors en els estudis genètics: els progenitors avorten si el seu fill o filla no és “perfecte”. Se seguirà estimulant aquest procediment ampliant-lo amb el millorament humà?
Tinc l’esperança que la humanitat no es deixarà enlluernar amb aquests transhumanistes i que la singularitat de cada persona es respectarà, junt amb la llibertat i la equitat.
