Millorem nosaltres

Carmel, un amable lector que no es vol significar, m’envia unes interessants reflexions sobre la Punxa dedicada a Girona. Li cedeixo la paraula. Diu el remitent que “Girona era una ciutat grisa, tancada, de missa. Només cal llegir J.M. Gironella. Però ha sabut, gràcies a un potencial únic (veïnatge amb França, proximitat a Barcelona, Costa Brava, Dalí ) i uns bons alcaldes (Nadal, Puigdemont, Madrenas), capgirar la truita. Aprenguem-ne d’ells i essent conscients, però, que per demografia (som molts menys) i per veïnatge (canvieu França per l’Aragó) la situació i potencial és molt diferent”. El lector remata: “En conclusió, m’alegro, per Girona i Catalunya, dels seus èxits esportius. I em preocupa més la poca vàlua dels nostres polítics locals (Paeria, Diputació, Consells) que no pas un suposat favoritisme de Barcelona envers Girona. Jo no el veig, francament. En tot cas, el “lleidatanisme” com a opció política reneix cada ics temps. Ara ha sortit una iniciativa d’exalcaldes PDCAT que hi torna. El futur és millorar nosaltres. Quaranta anys d’alcaldies socialistes mediocres tant a Lleida com a Tarragona tenen aquest resultat. Res és casual”.