Néstor Bayona és un dels molts exemples del fet que el talent local necessita massa sovint emigrar a l’estranger per poder triomfar en el món artístic. El jove director d’orquestra i pianista lleidatà, establert a Berlín, està construint una carrera musical de prestigi que l’ha dut, entre altres fites, a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Marsella al prestigiós Festival de La Roque d’Anthéron. Ara, passant uns dies de vacances a la seva ciutat natal, parla amb LA MAÑANA de la seva trajectòria i del que espera pel futur.
Néstor va viure el món de l’art a casa des que va néixer, amb un pare artista visual i una mare entusiasmada pel piano. Així, als 6 anys ja va començar a estudiar al conservatori de Lleida i aviat va adonar-se que allò era el que desitjava. “Als 12 anys ja volia ser director d’orquestra, o inventor, perquè són dues formes de crear amb el gest”, explica, i un cop que va fer la majoria d’edat va traslladar-se a la ciutat anglesa de Manchester per estudiar el cicle superior de piano. Després va passar dos anys a Ginebra i, finalment, ja en fa quatre que viu a Berlín, on ha estat treballant fins fa poc a la Universitat i des d’on es trasllada per fer concerts per tota Europa, desde França, “on surten moltes coses”, a Romania.
Néstor té una visió moderna del que ha de ser un bon director. “Abans, el director era una persona que marcava molta autoritat, però això ja s’està perdent perquè hi ha més humanitat i també cal tenir en compte que hi ha músics molt ben formats i que tenen més experiència que el director”, un fet que ell, donada la seva joventut, viu de manera habitual. “Crec en la llibertat de deixar fer als músics i que proposin coses, tu ets com un entrenador i pots marcar una pauta però al final qui ‘juga’ són els músics; a la vegada que ells saben què han de fer però també que necessiten al director o directora”, explica.
Quant a la introducció de les dones en l’àmbit de la direcció d’orquestra, que ha estat sempre força masculí, Néstor diu que “sempre els ha sigut més complicat arribar a llocs importants, però està pujant molt el nombre de directores i estan rebent ajuda perquè arribin per després trobar l’equilibri”. A més, afegeix que “quan jo estudiava, només hi havia una noia dels sis que erem i ara són 4 noies i 3 nois”.
Quan parla dels seus referents clàssics, Néstor cita en primer lloc a Beethoven i després Mahler, dels que diu que “tenen un ús de l’orquestra i de la música molt directe”. I dels més actuals, destaca al canadenc Glenn Gould com a pianista i al veneçolà Gustavo Dudamel com a director, “tot i que de cadascú pots aprendre alguna cosa”, valora.
Parlant de l’evident diferència entre alguns països europeus i el nostre quant a les possibilitats d’obrir-se camí en el món de la música clàssica, Néstor Bayona considera que per intentar avançar es necessitaria “una bona inversió pública” i també pensa que falta una mica de cultura musical. “Depèn dels llocs però en general costa que l’assignatura de música sigui valorada i que es faci amb una certa passió per part del professor”.
A l’Òpera de Marsella, d’on és actualment el director assistent, ha estat el responsable d’una sèrie de concerts que s’han fet a les escoles de la ciutat per estimular els joves cap a la música. “Vaig suggerir un programa de Beethoven, però combinat amb la música moderna. Vam agafar una composició de Michael Jackson per transformar-la i orquestrar-la a l’estil Beethoven però amb la melodia que ells ja coneixen. No s’ho esperaven i amb aquestes coses els fas captar l’atenció; si tu poses la passió, ells responen”, explica. De fet, el director lleidatà diu que “t’adones que hi ha molts músics espanyols que han guanyat places en orquestres o òperes, pianistes que toquen molt, veus que el talent hi és, i alguns tornen a casa i fan coses molt bones, però la majoria ja es queda fora”.
Respecte al futur, el que Néstor espera és “poder viure de lo meu; és dur perquè és una professió en què també existeix molt màrketing, molta influència dels agents, però has d’anar trobant el teu camí”. De moment, no té propera data per actuar a Lleida, però des del setembre i fins al juny assumirà un nou repte, el de director assistent a l’Òpera del Liceu per una producció. De ben segur, ens trobem en les etapes inicials d’una carrera que promet ser llarga i reeixida.
Fotografia: Peter C. Theis
La Generalitat vol acostar el patrimoni cultural català al públic escolar, local i internacional des d’un nou punt de vista...
Llegir més