El doctor Pere Domingo, originari de Camarasa (la Noguera), és el cap clínic de Malalties Infeccioses i coordinador Covid a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, des d’on fa front a la quarta onada del Covid. Alhora, també viu pendent de la campanya de vacunació i de les possibles mutacions del virus.
La campanya de vacunació ja està en marxa, però, tot i així, la quarta onada pren força. S’està fent alguna cosa malament?
El problema és que el percentatge de població protegit per les vacunes encara és molt baix, excepte en residències o sociosanitàries, on s’ha demostrat la seva efectivitat i els contagis han caigut en picat. Però l’impacte d’aquesta onada està sent proporcional al percentatge de població vacunada, el qual ara mateix encara és molt baix.
Podria ser que l’arribada de les vacunes ens hagi generat un sentiment d’eufòria que ens hagi portat a despreocupar-nos?
Crec que sí. Si quan van arribar els primers resultats dels assajos de les vacunes, algú es va pensar que això ja estava solucionat, anava molt equivocat. Només trobarem la solució un cop s’hagi vacunat un alt percentatge de la població a nivell mundial. De fet, la paraula “pandèmia” vol dir això, que afecta pràcticament a tot el món. No podrem solucionar res si només vacunem alguns països. Les postures nacionalistes pel que fa a les campanyes de vacunació estan condemnades al fracàs.
Així i tot, cada vegada hi ha més governs que volen fer “la guerra pel seu compte” i compren vacunes només per ells.
Sí, però no ens servirà de res vacunar només a Europa, per exemple. Ja que seguirà arribant gent de fora que poden portar la malaltia i ho poden fer portant soques més resistents a les vacunes, com s’ha vist amb la variant Sud-africana.
Quin percentatge de població hauríem de tenir vacunada per veure escenes com les que hem vist al Regne Unit aquests darrers dies?
Hauríem d’arribar com a mínim el 70% per aconseguir la immunitat de grup. També es probable que durant el camí per assolir aquesta xifra anem veient millores substancials, però hem d’estar segurs que tenim una protecció grupal.
Però a l’estiu passat aquí també es van viure escenes similars i encara no s’havia posat ni una vacuna. Ens vam relaxar?
Sens dubte, però tots els coronavirus tenen un component d’estacionalitat. La temperatura i les hores d’insolació hi juguen un paper important per evitar la seva transmissió, a més que la gent passa més temps al carrer i en espais a l’aire lliure i, per tant, hi ha menys probabilitats de que es produeixin contagis.
Per tant, sumant l’estacionalitat favorable i l’avenç de la vacunació, podríem tenir un estiu més fàcil enguany?
Esperem que sí. Durant l’estiu passat no hi havia vacunes i, tot i això, vam poder arribar a nivells molt baixos de contagis i hospitalitzacions. Jo crec que l’estacionalitat dels coronavirus ens pot ajudar.
Poden aparèixer variants del Covid-19 resisteixin les vacunes actuals?
Els virus tenen tendència a evolucionar. Estan sotmesos a una dinàmica darwiniana per la qual “sobreviu el més apte”. En aquest cas el més apte serà el que aconsegueixi superar la pressió sobre la població viral que estan aplicant les vacunes. És probable que vagin sortint mutacions, sobretot si no tenim controlada la multiplicació del virus, ja que, com més es multiplica, més probabilitats té de poder mutar.
Per tant, la manera d’evitar mutacions també passa per vacunar i restringir?
Passa per aconseguir no tenir infeccions. Des del principi de la pandèmia hem vist que les restriccions funcionen, però s’ha d’aconseguir que la gent se les cregui. Les mesures no serveixen de res si la gent no les compleix, ja poden ser les millors restriccions del món, però, si no es compleixen, no tenen cap utilitat. A més, encara hi ha qui nega l’existència del virus o l’eficàcia de les vacunes.
De fet, hi ha grans líders d’opinió que han dubtat públicament de l’existència del Covid o de la idoneïtat de les vacunes.
Sí i no ho puc entendre. Això és com aquell pare que va voler portar el seu fill a Harvard, però es queixava del preu a pagar, llavors el rector li va dir “si troba cara l’educació, provi la ignorància”. Doncs als negacionistes els hi diria el mateix: Si no es creuen la vacuna, provin el coronavirus. Llavors ja ho veurà si existeix o no.
S’aconseguirà erradicar el Covid o haurem d’aprendre a conviure amb ell?
No sembla previsible que es pugui erradicar el Covid a curt termini. És un virus que té un reservori animal que ja ha fet el salt interespècies i això el fa molt difícil d’erradicar, ja que pot tornar a saltar. Així i tot, és possible que canviï de característiques i es converteixi en un virus estacional. L’escenari optimista és en el que hi haurà una vacunació internacional que ens ajudarà a controlar-lo i no apareixeran noves variants. El pessimista diu que apareixeran soques que superaran les vacunes, provocant més mortalitat, obligant a buscar a noves vacunes i patint noves onades.
Plantejant-nos aquest segon escenari menys optimista. Podria ser que no tornéssim mai a l’antiga normalitat?
No voldria ser pessimista, però és probable que hàgem de conviure amb el Covid com convivim amb altres virus que no hem pogut erradicar com la grip, que també té una campanya de vacunació cada any, o el VIH el qual tampoc ha estat mai erradicat després de tants anys. Probablement hi conviurem com un virus estacional.
Alguns experts diuen que vindran més pandèmies com aquesta en els propers anys. Hi està d’acord?
No en tinc cap dubte. No sé quant temps trigarà, però no serà la darrera. A més, la globalització fa que les infeccions és disseminin d’una manera molt més ràpida. Una persona de la Xina pot anar a Nova York i començar-hi a expandir el virus.
Quan arribin aquests nous virus estarem més ben preparats com a societat?
La veritat és que hi confio molt poc. Necessitaríem un alt grau de conscienciació, preparació i recursos i dubto que arribin, sobretot veient la falta de lideratges que hi ha hagut per part de la gent que mana en aquesta pandèmia.
TREBALLANT CONTRA LA QUARTA ONADA
“Va ser qüestió d’unes hores que l’hospital no arribés a col·lapsar”
El doctor Pere Domingo recorda com van ser de complicats els primers compassos de la pandèmia, ara ja fa més d’un any, a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, on ell treballa d’infectòleg i com a coordinador Covid. La falta d’efectius i la gran quantitat de gent que arribava cada dia al centre hospitalari el va portar ha haver d’estar a primera línia durant molts dies, treballant amb molta tensió i patint per si l’hospital arribava al seu màxim: “Va ser qüestió d’unes hores que l’hospital no arribés a col·lapsar. No de dies, sinó d’hores” recorda Domingo.
Pel que fa als motius que van portar a aquesta tensió hospitalària, creu que “va ser multifactorial”, ja que “totes les plantilles hospitalàries són molt justes i estan tensades, sobretot per la falta de recursos”, però també ho atribueix a què “s’ha de tenir en compte que ens enfrontàvem a una pandèmia com no l’havíem vist fins ara”.
Com a infectòleg, recorda que ja s’havien produït brots de coronavirus anteriorment a l’Orient Mitjà i a la Xina, però cap amb tanta virulència i capacitat de mutar com aquest. De fet, ara un dels aspectes que més el preocupa és l’impacte de la variant britànica: “El que hem vist amb aquesta quarta onada és una baixada de la mitjana d’edat dels pacients, sobretot perquè la població més gran de 80 anys i residents en geriàtrics i sociosanitaris ja estan vacunats, quan a les onades anteriors eren els que més ingressos patien”, recorda. Tot i que ell i els experts del Departament de Salut alerten que aquesta soca ja és la majoritària i té una capacitat més alta de contagi.
Domingo es mostra esperançat amb l’arribada de les vacunes, de fet, ell va ser el primer sanitari a rebre la vacuna de moderna a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tot i així, creu que un cop acabi la pandèmia, s’hauran de depurar responsabilitats entre els responsables polítics: “És el que s’hauria de fer en una societat avançada, però sabem que en aquest país aquest tema passa bastant a la lleugera”, lamenta el doctor.
