És la primera dona que lidera la conselleria d’Acció Exterior i Govern Obert des que es va crear. Victòria Alsina (Barcelona, 1983), és doctora en Ciències Polítiques i Socials, professora i directora acadèmica del Centre per a la Ciència i el Progrés Urbà de la Univeristat de Nova York i investigadora en cap del Laboratori de Governança de la mateixa universitat. Després d’una dècada vivint als EE.UU, Alsina es marca l’objectiu de potenciar i millorar les relacions amb la comunitat catalana a l’estranger, però també treballar per la internacionalització dels municipis. Veu els Jocs Olímpics al Pirineu com una bona oportunitat i defensa el servei de dades obertes que treballa la conselleria.
Han posat en marxa el Consell de la Catalunya Exterior. Què es pretén aconseguir?
Un dels objectius de la conselleria -i parlo com a catalana a l’exterior perquè he estat 10 anys vivint als Estats Units- és poder veu i serveis a la Catalunya exterior perquè estem parlant de més de 400.000 persones i aviat estarem amb mig milió de catalans a l’exterior. L’objectiu és que aquests catalans que estan fora els acostem a Catalunya per aprofitar el seu talent i, per tant, és important donar-los-hi veu i serveis. El Consell és la principal eina, però no l’única, per donar-los-hi veu. El fet de voler donar-los-hi veu vol dir que en aquest consell es discutiran totes les polítiques de la Generalitat, que poden tenir implicacions per a ells, i també recollir les seves preocupacions per tenir-les en compte quan es facin les polítiques. Però a part del consell, tenim alguns projectes importants: tindrem una cartera de serveis pels catalans que viuen fora. Cal tenir en compte que actualment hi ha pocs serveis: tenim el carnet de biblioteca, la targeta sanitària que es poden treure per si venen a Catalunya i els nens poden anar a les colònies d’estiu de la Generalitat. La idea és ampliar aquesta carpeta. D’altra banda, tenim un altre projecte que està vinculat a crear xarxes de talent a l’exterior perquè el puguem utilitzar per determinades activitats i projectes de país. També hi ha tota la modernització dels casals catalans perquè entenem que han d’incorporar les comunitats virtuals i han de tenir un model que els faci viables. Això forma part d’un dels grans objectius d’aquesta legislatura, que és consolidar el departament i això passa per posar-lo al servei de tothom, també dels municipis. I aquest és un tema que li vaig explicar al Paer en Cap, que tenim una cartera d’internacionalització de serveis dels municipis.
Quins serveis s’oferiran?
El departament està al servei de tothom, la societat civil catalana té una vocació internacional que és històrica i el Govern s’ha de posar al davant per crear l’ecosistema perquè tingui tota l’ajuda possible. Estem al servei dels municipis, no només dels altres departaments. De fet, Exteriors ha de ser la finestreta única de tots els departaments com va dir el president en la seva primera intervenció. A nivell municipal, però, no tots els ajuntaments són com el de Barcelona que té un serveis d’internacionalització propi i, per tant, els hem d’oferir ajuda. Es tracta d’un catàleg de serveis des d’ajuda pels fons europeus, per proveir a fer agermanaments amb agenda de treball compartida, a portar fires internacionals als municipis, etc. Aquesta cartera per municipis també hi és en l’àmbit de Govern Obert, sense solapar-nos amb diputacions ni amb ningú. En l’àmbit del Govern Obert, el més destacat que oferirem és el servei de dades obertes. Tenim un projecte que es diu Catalunya, un país de dades, que vol situar Catalunya com un referent mundial de la col·laboració publico-privada per tenir dades de qualitat.
Els Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu són una bona manera per vendre la marca Lleida i Catalunya?
Com a Govern i com a consellera d’Exterior hi veig les dues dimensions. Jo hi estic a favor, crec que són bons per Lleida, des del vessant internacional per posar els Pirineus al mapa i també des de la perspectiva d’aprofitar-ho com una bona excusa per la transformació territorial de connectivitat, digitalització i sostenibilitat. Són una bona oportunitat i crec que és important fer-los de la manera com els vulguin fer les comarques.
Com es promociona Lleida en l’àmbit agroalimentari?
En el marc de les delegacions –que, de fet, en les properes setmanes presentarem el pla de creixement i consolidació de les delegacions a l’exterior– nosaltres treballem amb Prodeca per la promoció de productes catalans a l’exterior. És una feina important que s’està fent i s’ha de fer créixer. Aquestes delegacions han d’estar al servei de tot Catalunya i de tots els sectors. Treballarem per la promoció del sector primari i dels productes catalans i que això pugui beneficiar, evidentment, a les Terres de Lleida i a les persones que hi treballen.
Se n’obriran més, de delegacions catalanes?
Sí.
On?
Encara no ho diem perquè volem presentar durant les properes setmanes tot el mapa. Reforçarem algunes de les actuals delegacions, reordenarem una mica el mapa per maximitzar la nostra eficiència i n’obrirem de noves.
En aquesta línia de tenir presència a Europa hi ha el català. Acusava l’Estat de tenir manca de voluntat política perquè el català sigui llengua oficial a les institucions europees. Com defensaran la llengua?
La defensa del català és un element cabdal. El principal element és l’oficialitat del català a la UE, però no l’únic. És important mirar el català amb perspectiva comparada perquè no hi ha cap llengua amb el pes econòmic, demogràfic i cultural del català que no sigui llengua oficial. Som la tretzena llengua més parlada, hi ha onze llengües amb menys parlants que el català que són oficials. Per tant, és indiscutible que ha de ser oficial. En segon lloc, és un mandat estatutari, per tant, estem incomplint un mandat estatutari si això no es fa. I, de fet, és una llei orgànica de l’Estat. L’Estat està incomplint una llei orgànica. En tercer lloc, és un tema de voluntat política. En la primera reunió que vaig tenir amb el ministre d’Exteriors li vaig demanar que demanés l’oficialitat del català i em va tancar la porta de manera radical excusant-se amb tacticismes. Nosaltres sabem del cert que no és un tema de tacticisme, és de voluntat política perquè els tractats s’han modificat més de deu cops. Davant la negativa de l’Estat, tenim la legitimitat d’anar a Europa a denunciar que és un mandat estatutari. Com a consellera, la denúncia i la recerca de complicitats és una peça clau. Et deia que no només això perquè a nivell internacional, hem de defensar el català en tots els espais internacionals possibles i, també, quan es produeixen atacs com el de la immersió lingüística.
Els fons Next Generation, enfocats també en l’emergència climàtica, de la qual en va parlar a Lleida aquesta setmana, s’estan gestionant bé?
Els fons Next Generation són una oportunitat per a la transformació del model productiu català i això inclou l’economia de les Terres de Lleida. Nosaltres som molt positius amb els fons però som crítics amb el modern de governança d’aquests fons. A nivell d’Exteriors, Catalunya ha creat una xarxa de trenta territoris que fem lobby conjunt a Brussel·les per la presa de decisió. Aquesta és una iniciativa liderada per nosaltres, en la qual intercanviem també bones pràctiques. Això ho vaig explicar en el marc de la conferència a Lleida, de la mateixa manera que vam repassar fins a quin punt el Govern dona importància a la sostenibilitat i al medi ambient. Des de la perspectiva d’Exteriors vam explicar la importància geoestratègica que té. De fet, a Lleida vam presentar oficialment l’eslògan de la campanya ‘Escolta, Europa’ perquè volem tenir una veu activa en tots els debats europeus.
Pel que fa a l’altra branca de la conselleria, advoca per fer una llei electoral catalana aquesta legislatura?
Per mi, com a consellera, és una prioritat total i absoluta tenir una llei catalana. Faré tot el que estigui a les meves mans perquè tiri endavant. El que passa és que l’última paraula d’això és l’acord que s’aconsegueixi al Parlament. Si finalment aquesta legislatura no és la legislatura on els partits que s’han de posar d’acord ho fan, la meva posició és que cal una llei de modernització del sistema electoral per, almenys, solucionar aspectes importants com tenir una sindicatura electoral pròpia, modernitzar els processos i facilitar el vot exterior. Però atenció, perquè aquí hi ha un aspecte que no depèn només de nosaltres en absolut i és la modificació de la Loreg. Si no es modifica la Loreg en el Congrés dels Diputats, la possibilitat del vot electrònic no es pot implementar. Per desgràcia, això depèn que es modifiqui o no la Loreg.
