Lleida
2/12° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 novembre 2019

‘Six Feet Under’



En general, a la vida, no m’agraden els finals. Sóc una persona melancòlica, sovint visc els moments pensant que s’estan a punt d’acabar, amb un cert regust agredolç. No s’ha de confondre amb un sentiment de tristesa, més aviat amb un sentiment de certesa. A la vida, no m’agraden els finals. A les sèries, no m’agraden els mals finals. Jo sempre dic que no ha de ser tan difícil acabar una sèrie de manera digna –això és amb coherència amb totes les seves temporades, amb veracitat pel que fa al final dels personatges. Fixeu-vos, però, que en cap moment escric que ‘ha de ser fàcil acabar una sèrie de manera digna’, perquè justament els finals, a les sèries igual que a la vida, són el més difícil. No sé si Six Feet Under té el millor final de la història –així ho diuen molts articles, però això no ho podrem saber mai. El que sí que us puc dir és que, per mi, fins al moment, és el millor final de la història. Per coherència, sensibilitat, sentit de l’humor, per la ironia i la poesia en cada segon dels sis minuts que dura l’escena final. Si aquesta columna fos un capítol de Six Feet Under, hi diria: 1 d’agost de 2019 - 29 d’agost del 2019. Però el millor final ja està escrit, era el 2004 i sonava Breath me de Sia. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: