Lleida
18-32° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

18 setembre 2019

El pare de Montserrat Roig



Qui més qui menys ha fet uns passos al ritme de la cançó Diga’m que m’estimes, d’Els Pets. El cel nuat amb una diadema, banderola de colors, els cabells plovisquejant suor i, d’improvís, apareix una mà entre el públic que convida a ballar. Els amors d’una nit d’estiu només es poden pensar amb el tou dels dits. Al llibre homònim, Montserrat Roig (1946-1991) recorda el Digues que m’estimes encara que sigui mentida de Johnny Guitar a Joan Crawford: ella li va contestar que l’estimava encara que fos mentida, però, mentre mentia, li deia la veritat. Per a l’escriptora barcelonina, de la qual es commemoren 25 anys de la seva mort, la literatura també és mentida, i està en els llibres i en la vida. La periodista, que es definia com una lectora indisciplinada però feliç, intentava equilibrar aquests dos elements mentre aprenia l’ofici d’escriure. La rebel·lia la va popar des del bressol gràcies al seu pare. Tomàs Roig va aconseguir el títol de Magisteri a l’Escola Normal de Mestres de Lleida, però, uns anys més tard, el 1918, estudià el que sempre havia volgut, Dret, a la ciutat comtal. Per aprendre i ensenyar cal estimar allò que un fa. Les grans històries succeeixen una humida nit d’agost i el seu record ens visita, encara que sigui mentida.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: