Lleida
8-22° C (sol)
97% 26 km/h

16 octubre 2019

El planxista



Sempre duu confeti a les butxaques i quan l’allibera sembla que ploguin molles de colors. Les seues mans endevinen la història d’una vida dedicada a acariciar carrosseries de cotxe. Primer, als baixos de casa; després, en un edifici alçat amb joventut i empenta. En aquell locus amoenus, el càncer encara no havia esborrat l’Alfredo ni ell havia proposat marxar per pagar en un futur la universitat dels fills, que creixien més de pressa que els seus estalvis. A l’entrada del taller, cuques elèctriques cremaven l’aire i només es podien mirar amb la precaució amb què s’han de clissar les coses belles. Fora de la cabina, des del vidre, era fàcil posar els dits fins al fons dels pots de pintura i estendre després els palmells per aquella vida encara sense cap taca. Les escales, de totxo de color vermell, pujaven de dos amb dos, amb la urgència d’un enamorat, al pis de dalt. El coixí de la Perla ja fa temps que és buit, tot i que la seua mossegada encara cou a la mà, com la imatge d’aquell automòbil que va arribar un dissabte amb quatre vides desfetes entre els metalls. Per molt que és poleixin les planxes, ja no es poden afaiçonar. El pare ajuda l’endemà. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: