Lleida
9-25° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

17 octubre 2019

Envejar els presseguers



Rubor de primavera. El pruner del pati ja ha florit. Durant tot l’any les seves fulles han esquitxat de roig l’enrajolat. Volien tallar-lo, però finalment el van podar. Aquest cap de setmana creixia com un arbre estrany. Semblava un altre. Pareixia més bell. Sempre ballant al ritme del vent. En aquest final d’estació, quan els fruiters obren els seus cors i, abans que algú mossegui el seu ventre, ple de sabors i festa, el turisme mira el Baix Segre i els seus camps. Els catalans d’arreu del territori visiten els conreus i un té la sensació que aquells que tantes butllofes i maldecaps provoquen els dies de collita i pedregada són prou bonics. Es fan fotografies i es pengen una flor d’albercoc de l’arracada i neixen els poemes, darrere les orelles, on és tan a prop la poesia.
I és tan lluny Ponent –aquest terme vol incloure el pla de Lleida i el Pirineu– per alguns, que es té la sensació que la literatura hi hiverna durant tot l’any. Però la demarcació ha participat en el fet creatiu (i ho segueix fent) amb les seves plomes i amb gran diversitat d’activitats culturals i sumant-se d’una manera més destra a vegades, més tardana en d’altres, als diferents moviments creatius. Un gran exemple de consolidació i creixement. Aquest fenomen, el d’abans no mirar els arbres fruiters, serveix d’espill. Un mirall que reflecteix aquest aïllament i aquesta baixa autoestima, contra la qual encara avui batallen els intel·lectuals lleidatans i on les dones escriptores molt sovint es veuen abocades a trencar els cristalls perquè les puguin veure i escoltar. 
Teresa Pàmies. També Concepció G. Maluquer, Maria-Mercè Marçal i Dolors Sistac. Marta Alòs, Núria Añó, Maria Barbal, Mercè Canela, Gemma Casamajó, Ariadna Castellarnau, Rosa Fabregat,  Teresa Ibars, Mercè Ibarz, Àngels Marzo, Dolors Miquel, Imma Monsó, Núria Perpinyà, Marialba Revés, Montse Sanjuan i Ramona Solé, entre moltes altres. Totes les seves fulles, dels colors més clars i més foscos, gruixudes i fines, dòcils i fortes, esquinçades o intactes. Com els seus poemes i les seves novel·les.
L’arrancada dels anys literaris és una mostra del reconeixement merescut, però també un senyal de normalitat. Aquestes iniciatives donen visibilitat, atansen els autors a la ciutadana, àvida de nous descobriments literaris, però han de servir, també, per reivindicar que els creadors lleidatans, són, per damunt de tot, creadors. Ni millors ni pitjors que en altres punts del mapa català. Les fulles vermelles del pruner cauen sense fer soroll. Cada caiguda és un vers. Tota una vida pintant-se les fulles. Tota una vida envejant els presseguers. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: