Lleida
3/10° C (sol)
97% 26 km/h

7 desembre 2019

La joventut dels pares



Una fotografia penja de la nevera. Una parella s’abraça estirada al terra, amb una manta esfilagarsada, que els repel·leix dels branquillons. Tenen la joventut a la distància d’una mossegada. Ell, empatxat de satisfacció. Ella duu el seu somriure més encantador. Al marge, la filla està distreta i té a la boca una ploma. És dilluns de Pasqua i tenen 27 anys. Els infants són feliços i despreocupats, i així ha de ser. I una de les grans paradoxes de la infància és créixer amb la jovenesa dels pares sense adonar-se’n. Des d’un estiu feliç, el poema Carta del pare recita al futur, a uns peuets ja grans sobre l’arena d’una tarda trista: “La vida t’haurà pres la nostra vida d’ara,/ i no ens recordaràs/ joves i forts, estimant-te”. En una societat que tendeix a l’individualisme, que s’aferra amb tot el seu dret a no canviar els llibres pels bolquers, cal donar les gràcies als pares d’abans per haver dedicat la seva vintena a nits en vetlla, sopes de farigola i xarops amb culleres de gel. A treure les rodetes de la bicicleta i les castanyes del foc. Ni amb tota la seva vida, per llarga que sigui, un fill podrà agrair a un pare haver-li regalat la seua joventut.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: