Lleida
13-30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

23 setembre 2019

La llengua dels roures



La ginesta comença a esclatar a la riba de les carreteres. Fa mesos que el groc vesteix el ciment, però les primeres flors d’aquest arbust, matineres a principis d’abril, acompanyen el viatger més avall de València i el fan sentir a casa. Oliveres, mandariners i nesprers. En una parada ben a prop de l’Alcoi d’Ovidi es pot escoltar un vergonyós article salat, lluny de Mallorca. El modernisme es torna discret entre el fum del passat industrial i la Festa de Moros i Cristians arriba a Múrcia. Passada Andalusia, entre testos amb faralaes penjats a les parets i boscos d’alzines, s’aixeca a la part occidental d’Extremadura una frontera natural.
El seu avi era traginer i negociava durant la postguerra amb aquelles paraules que de petit no entenia, però escoltava als grans. La seva mare falava amb les seves germanes uns mots allunyats, que ara enyora tot sovint. Valverde del Fresno, Eljas i San Marín són tres pobles de la Vall de Xàlima. Aquests municipis extremenys, a banda d’una dura geografia que durant dècades els ha mantingut aïllats, tenen un comú a fala, una llengua d’origen romànic, considerada per bona part dels estudiosos una varietat lingüística del gallego-portuguès. El també anomenat Chapurreáu compta amb 11.000 parlants, tot i que la meitat d’ells són nadius que han emigrat. La bona notícia? La majoria tornen a estiuejar a la zona o el parlen entre els seus familiars en el territori d’acollida: Artesa de Lleida, Castellbisbal, Barcelona… 
El que s’escolta en els carrers d’aquests pobles extremenys és que la fala és una llengua en ús, vigorosa, que abasta tots els dominis, exceptuant el de l’església i el contacte amb els forasters. El parlen tots els residents en aquestes poblacions, tinguin l’edat que tinguin, tot i que la zona ha anat patint un despoblament amb els pas dels anys i es van perdent paraules perquè el seu ús és merament oral. És parlada juntament amb el castellà, donant lloc a un bilingüisme més o menys generalitzat. Cal no oblidar que, de la fala, malauradament, també se n’ha fet política i hi ha tesis que l’estudien i es confronten.
Tot i la serra, els veïns i veïnes de la vall aposten per emprendre diferents iniciatives musicals i editorials per fer valdre la seva llengua i no perdre les paraules que els defineixen. A principis dels anys 90 del segle passat l’accés a aquests pobles va millorar i es van obrir els camins. La història de la fala és un testimoni més de les llengües minoritzades: els pobles aferrant-se a la seva llengua, parlant-la en la quotidianitat, malgrat les imposicions. No els oblidarem mai. No oblidem mai la llengua dels roures.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: