Lleida
9-12° C (pluja)
97% 26 km/h

22 octubre 2019

Només fulles seques?



Enviar una postal és avui un discret gest de rebel·lia. Bressola el remitent en els braços de la nostàlgia i, després, batzegada. Cop de cap contra les rajoles de la gèlida realitat. A la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners s’hi exposen la jaqueta de llana i la màquina d’escriure que van resguardar els versos de Joan Vinyoli, el poeta barceloní que, malgrat la mort prematura del pare, va estiuejar durant anys a la terra que fa olor a ratafia. L’escriptori, la biblioteca, totes les figuretes en forma de gall es conserven sota el formol de les vitrines. Tot en coma. Veure i recordar-ho just el dia que es compleixen 32 anys de la mort del pare de versos congela els ossos. La lectura dels seus poemes per un dels seus màxims estudiosos, el lleidatà Xavier Macià, tapa la ferida. L’escalfor de les paraules. Ara que les fulles són catifes a la ciutat qualsevol, ve a la ment aquella fràgil postal que robà Vinyoli al sòl. La va escriure l’any 1981 a un dels seus amics més joves, l’Artur Sagués: “Aquesta fulla beu ara amb tu una ginebra amb gel. Aquesta postal meva és viva i morta. Com jo. Estranya cosa, viure.” Pura poesia. O només fulles seques? 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: