Lleida
19-35° C (sol)
97% 26 km/h

25 agost 2019

Embriaguesa



La revista Plec ha editat un monogràfic (Núm. 3, abril 2019, tres euros) dedicat exclusivament a la Rosa Fabregat (Cervera, 1933). El volum es presentarà avui a les 19.00 hores a la Biblioteca Pública de Lleida amb la presència dels impulsors i col·laboradors i amb la companyia d’amics i amigues. 
Aquestes pàgines són tot un homenatge a l’escriptora, perquè difonen la seva obra literària –prolífica: és coneguda, sobretot, per la seva poesia, tot i que ha cultivat altres gèneres com la novel·la, la narrativa breu i l’estudi històric– i apropen la seva faceta més personal. Entre pròleg, bibliografia, agraïment de l’autora, entrevista i fotografies de la seva vida personal, el lector podrà llegir una petita antologia poètica que la creadora ha escollit per a l’ocasió. El consell editorial de la publicació ha decidit dedicar bona part de les pàgines del fulletó als poemes de la Rosa. Una temeritat de les necessàries. Un gest urgent en un moment en què cal reivindicar les humanitats i la publicació de la literatura més enllà dels llibres.
Llegint els versos de la Rosa Fabregat el lector pot entrar en el seu món poètic, conèixer l’autora i caminar per alguns dels moments més importants de la seva vida. Quan era petita, els seus pares van acollir als baixos de la casa pairal gent que fugia de la guerra i van amagar un oncle seu a les golfes. Ella, morta de por, li duia el sopar. Un dels seus records d’infantesa és quan les bombes esclataven al poble i la seva mare es va quedar paralitzada, amb la galleda d’aigua a la mà i ella, una nena, l’estirava. De gran, lectora voraç i crítica, va poder anar a estudiar Farmàcia a Barcelona i la vida la va portar a ser directora tècnica d’un laboratori catalanoalemany, que va compaginar amb un any de residència a Alemanya. Reivindicadora del sacerdoci femení, sempre ha alçat la veu preguntant-se “per què la dona, que és l’única que pot infantar, no pot consagrar Déu cada dia a l’altar”. Ha tingut una vida feliç, amb moments colpidors, i la seva poesia ha tractat amb originalitat la ciència. Amb la Rosa Fabregat és fàcil ser agraït amb la vida, encara que no floreixin les magnòlies de Plaça Espanya o que al cel del barri les cigonyes, en època de criança, s’amaguin i no es puguin veure tant com un voldria. Un got de suc de préssec i uns bombons i es passa una tarda de primavera, amb el sol que bat a la finestra i les petúnies al balcó i la intel·ligent companyia del seu Josep Maria Prim, que bromeja sobre la vellesa i guarda el vi en un calaix. Massa riures i massa xocolata. Agraïm a la Rosa aquesta embriaguesa, que tanta falta ens fa. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: