Lleida
7/16° C (sol)
97% 26 km/h

14 desembre 2019

Quixots de cinc anys



Eren gegants, però semblaven molins. Els ulls dels visitants pampalluguejaven davant d’una Castella-La Manxa d’olivers emboirats i de clima penetrant. Un Mediterrani eixut. Un pagès recollia olives amb unes borrasses estirades a terra, les mans cansades. Al capdamunt de la serra aquells personatges mitològics, en blanc i negre, rient-se de la ignorància de l’ésser humà contemporani: foren construïts al voltant de l’any 1800. Ni rastre de les petjades de Rocinante en aquell poblet d’interior. Cervantes no es va inspirar en els molins de Consuegra: encara no existien. Sí en altres de l’estepa castellana. Ara els curiosos el busquen al desembre en aquests paratges: per sort, l’escriptor va vèncer la temporalitat. Com l’amistat, celebrada, usada, ferida, però present, malgrat tot. En el molí, quan ja es fa de nit, mentre la guia turística explica el gra, una abraçada d’una nena de cinc anys, que té un conill que es diu Espurna i que li han caigut dos dents. I una breu pregunta: “T’agraden els xiclets de maduixa?”. Tots hauríem de ser una mica Quixots, una mica nens, de tant en tant. 



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: