Lleida
10-21° C (pluja)
97% 26 km/h

14 octubre 2019

'La Rosalia'



Fa uns dies, en un sopar improvisat i ineludible amb les de sempre, les de l’escola, em van fer notar que no entenien perquè tanta passió per la Rosalía. Cantussejava desordenadament versos de F*cking money man, em va costar donar una resposta a l’alçada del dubte que creava aquella pregunta: perquè m’agrada tant? Hits a banda, he escoltat obsessivament Los Ángeles (2017) i El mal querer (2018): jo, que les bandes sonores de la meva vida han estat impreses més aviat pel punk rock, el soul, l’ska clàssic i l’electrònica, per gust propi però també pels espais de socialització. Fixa’t tu, sense adonar-me’n, he acabat rendida davant de l’obra d’aquesta eclèctica cantaora. No, no ha estat induït pel nou manament de la “bona catalanitat” que avui ha après a tolerar unes expressions artístiques que, malgrat les resistències pretèrites, sempre han estat entre nosaltres –vegi’s Carmen Amaya. Tampoc és per superar el complex de no haver tingut una Beyoncé catalana i haver avorrit els Manel. És que em fascina que avui, encara, sigui possible tenir el poder i el coneixement de pensar i crear l’art que et dóna la gana llegar a la humanitat. Potser sóc una ingènua i és cosa del mercat, estúpida, però madre mía, Rosalía, bájale.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: