Lleida
7/18° C (pluja)
97% 26 km/h

13 desembre 2019

Ella és així



Densa, espessa, alta, baixa, pixanera, gebradora… en qualsevol de les seves modalitats la boira ens visita cada hivern i s’instal·la entre nosaltres sense avisar. Alguns anys allarga l’estada i en altres la seva visita és més breu. S’hi troba bé aquí, el lloc on l’hem convertida en un referent territorial com també ho és la Seu Vella, els caragols, la fruita dolça o lo garrotí. Com deia el poeta Màrius Torres: “La boira és fidel com el meu esperit”. N’hi ha que, fins i tot, en treuen rèdit bé sigui econòmic o sentimental, posant-la en un pot o transformant-la en caramel o perfum. Observant-la des del Montsec ningú diria que sota aquell mar de núvols hi viu gent submergida en pobles i ciutats on els avions no aterren i els conductors circulen amb dificultats. Els primers dies et sedueix, apareix misteriosa transformant el paisatge quotidià en un espectacle per als sentits. A estones agradable i altres no tant, és plena de contrastos i provoca sensacions contraposades. És el complement dels que vivim a les comarques del Pla de Lleida com la nit ho és del dia. És el ying i el yang lleidatà. Si avui encara no ha escampat, és possible que acabem el 2018 amb ella, potser ja un pèl cansats de la seva presència imposada. Encara rai que l’imperi de la boira no dura per sempre i es pot traspassar amb facilitat sense necessitat de canviar d’idioma ni de país. Avui és possible que molts ens veiem a l’altre costat recarregant vitamina D per tornar dilluns a conviure amb ella i amb la seva fredor maleïdament imprevisible.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: