Lleida
5-15° C (pluja)
97% 26 km/h

13 novembre 2019

La justícia no ens empara



Era mitjanit. Ella tornava a casa després d’haver sortit amb les amigues. Va entrar sola al portal, com feia sempre; va demanar l’ascensor i hi va entrar. Quan es començaven a tancar les portes, un desconegut es va colar i la va assaltar. En qüestió de segons la va agafar pel coll i la va amenaçar amb un ganivet: “Ara faràs tot el que et mani si no vols que et faci mal.” Se li va glaçar la sang; paralitzada per la por i incapaç de cridar, es va sotmetre als desitjos de l’agressor. Li va ordenar que s’agenollés i que l’acariciés mentre li anava xiuxiuejant tot tipus d’improperis que el devien posar calent. No va sortir del xoc fins que ell es va abaixar la bragueta i ella va intuir el que vindria després. Aleshores va tornar en si i va començar a cridar com si l’estiguessin matant mentre ell fugia cames ajudeu-me. Aparentment recuperada de l’ensurt, va arribar a casa. Mai va gosar denunciar-ho; fins i tot li va costar confessar-ho als pares. Qui la creuria? De què serviria? Ella, que era la víctima indefensa, estava avergonyida; se sentia bruta, impotent i humiliada. Va continuar la seva vida amb el record d’una agressió que encara li passa factura. Han passat trenta anys i, en veure que barat que els ha sortit als de La Manada una violació, ella seguirà callant.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: