Lleida
3/12° C (boira i sol)
97% 26 km/h

10 desembre 2019

Un geni a Almacelles



Arriba a Almacelles procedent de Madrid amb un posat senzill, gairebé auster. Viatja lleuger d’equipatge, sovint només amb una bossa penjada a l’espatlla. Té 83 anys, el cap ben moblat, les idees clares i passió pel seu ofici. És Antonio López,  un geni del pinzell i un escultor que reivindica el carrer. Entre els premis que acumula al sarró: el Príncep d’Astúries de les Arts (1985), el Nacional d’Arquitectura (1965) o la Medalla d’Or de la ciutat de Madrid (2010). Diu que l’artista neix per ser-ho com un metge per curar o un esportista per competir. Té un ampli historial acadèmic, la formació per ell és vital i l’aprenentatge continu. És un home de tracte humil i proper però ferm en el seu discurs. Saluda amb un somriure d’orella a orella i observa tot el que l’envolta. Amb ell i la seva mirada penetrant hem compartit una entrevista curta però intensa, a estones banal i a estones massa transcendental per a una ignorant de la història de l’art com ara jo.  Els periodistes ja se sap: sabem una mica de tot i molt de res. Ara ja sé una mica més d’art i de realisme contemporani, de llibertat creativa contraposada al llibertinatge i de crítiques capaces de destruir qualsevol veritat absoluta. Com diu Antonio López: “yo no soy Chillida y tampoco hay trigales en Manhattan”.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: