Lleida
9-12° C (pluja)
97% 26 km/h

22 octubre 2019

Felicitat en conserva



A la torre hi havia una petita cova de pedres de tova que el padrí Ramon i la padrina Maria van aixecar al voltant dels anys 50 per encabir-hi un foc a terra per cuinar. Devia tenir uns dos metres quadrats, l’espai just per a la llenya, un seient de pedra i una mini tauleta per als estris. Damunt del foc, penjat d’una barra de ferro subjectada entre dos parets hi penjava el calder on la padrina feia bullir els pots amb peres o prèssecs collits del tros o amb tomates de l’hort. La conserva la fèiem a l’estiu, en plena canícula, quan la fruita i les tomates eren abundants i madures. No em cal ni tancar els ulls per recordar-me pelant, trossejant i omplint els pots a l’ombra de l’enredadora del cobert. Era un ritual que repetíem cada estiu i que compartíem en familia. La feina més feixuga i solitària la feia la padrina a la tarda, entrava a la cova i allí s’hi estava fins que es feia de nit fent bullir l’olla tantes vegades com calia per deixar els pots a punt per emmagatzemar. Una feina de formiga amb recompensa tardana. A l’hivern, amb els arbres pelats i la terra erma, la padrina apareixia triomfant amb un pot de tomata i una safata de fruita disposada a satisfer els paladars de tots els comensals. ¡Ai la padrina com en sabia de fer-nos feliços!



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: