Lleida
9/19° C (pluja)
97% 26 km/h

2 octubre 2020

Costa amunt



D’entrada, al mes de setembre, l’estat d’ànim de la gent acostuma a ser baix. Deixem de conjugar el present dels verbs de l’estiu i el substituïm per l’imperatiu. Si afegim, a més, viure en la incertesa del qui dia passa any empeny, la cosa encara es fa més costa amunt:  tornar a les rutines i conviure amb una pandèmia. Et diuen que has d’intentar fer una vida “normal” en un marc d’anormalitat. Malgrat tot, resiliència inclosa, ens hi acabem acostumant. A contracor, transigim. Poc a poc, sota el paraigües de l’auto-responsabilitat, acceptem habitar paisatges desolats desoladors; a parlar amb morrió; a desconfiar de l’altre, mirant-lo de reüll; a distanciar-nos encara més i a acceptar l’anomalia infligida. Imperceptiblement, quasi sense ni adonar-nos en, la vida s’escola per sota la mascareta asfixiant. Certament, ens preocupa la nostra salut i per això fem el que calgui per evitar contagis. Mentrestant, el nostre estat d’ànim s’enfonsa al mateix ritme que repunten els rebrots. La costa cada cop costa més. Ben aviat, quan ens preguntin: –Com estàs? Direm: –Normal. Perquè per molta autodisciplina i bona voluntat que hi posem, fins que no recuperem l’abraçada, fins que no puguem afigurar el somriure de l’altre, fins que no desempenyorem la vida, no estarem bé.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: