Lleida
10-19° C (pluja)
97% 26 km/h

23 octubre 2019

Diades



He recuperat dues columnes, publicades al voltant de les Diades de 2017 i 2018. On érem? Cap a on anàvem? Només fa dos anys, els catalans vivíem la Diada més subversiva (el Parlament havia aprovat la Llei del referèndum d’autodeterminació) i ens preparàvem per l’1-O. La trempera era monumental. L’any passat, celebràvem la Diada amb il·lusió i determinació intactes, però el cor trencat pels absents, exiliats i presos polítics. La repressió de l’estat va ser fulminant. Tot i això no ens vam rendir. Vam esclatar en forma d’onada. Però els moments màgics de les Diades passen, com els dies, i els anys empenyen. En dos anys, encara que sembli una paradoxa, han passat massa coses i massa poques. Enguany, malgrat el desencís generalitzat, hi hem tornat a ser. Diuen que la participació ha estat menor. Quants érem? Molts. L’important és ser-hi. Seguir tossuts, subversius, rebels, irreductibles, compartint un objectiu granític: la independència. Encara que no sabem com arribar-hi (quan ho sapiguem serà l’hòstia!). De moment, ja hem demostrat sobradament que de paciència en tenim molta. Però potser fa falta alguna cosa més. Potser no n’hi ha prou amb una mani cívica i reivindicativa si volem fer front al que vindrà, com ara una sentència que hom vaticina altament vindicativa.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: