Lleida
7/16° C (sol)
97% 26 km/h

13 desembre 2019

El 'cardumen'



Fa una setmana vaig anar a Màlaga per participar en un congrés d’EOI. Portava, com sempre, un llaç de color groc prohibit. Per mi, un petit gest de reivindicació necessari, sobre tot lluny de casa. Primera lliçó: un company d’una EOI d’Andalusia em va agrair que el dugués i ens va animar a perseverar en la lluita. Vaig aprendre, també d’ell, una paraula nova: el cardumen. Un banc de peixos que neden amb gran sincronització per a defensar-se, junts, d’un depredador. Segona lliçó: “No os enfrentéis. Ese pez es más grande que nosotros y ya sabéis que, generalmente, el grande se come al chico. Pero tampoco caigáis en el desaliento. Nunca os rindáis, nunca abandonéis. Porque por muy fuerte que sea la resaca que os arrastre, por muy lejos que parezca la costa y sople el viento de proa, siempre habrá una orilla a la que arribar”. Evidentment parlava d’una altra lluita, però les seves paraules ens interpel·len igualment. Vivim temps de prohibicions, de repressió, de judicis inquisitorials i de llenguatges violents que s’imposen i posen els pèls de punta. Per sort, enmig de tot plegat s’aixequen veus que resisteixen. Surten de dins. De ben endins. D’allà on els dèspotes i els pocavergonyes no poden arribar. I encara que semblin insignificants, juntes, formen un gran cardumen.



SOBRE L´AUTOR

0 Comentaris

    No comments

Aporta el teu comentari

Add comment - required field

Amb el suport de: